Vaig conéixer Àngels Gregori i Parra l’any 2003, quan publicà el seu primer llibre, Bambolines, amb 18 anyets justos. Bambolines era un volum de novençana habilidosa, fresc i a estones brillant, d’allò més prometedor, i em va fer bona impressió, fins al punt que vaig voler ressenyar-lo en una columna breu. En la ressenya, vaig cometre un error imperdonable, que espere que no m’haja passat abans ni em passe en el futur, i vaig confondre el nom de l’autora (siga dit com a descàrrec, tot i que no és excusa, que llavors jo havia d’escriure columnes d’aquesta mena a un ritme massa urgit). Àngels no s’ho va prendre gaire bé, és clar, però tot i així va voler conéixer-me. Resultà que era del meu mateix poble. No solament això, sinó que el seu avi estimat havia sigut molt amic de mon pare, cosa que aquest em va fer saber de seguida. És a dir que, a més de paisans, érem veïns, enllaçats per velles relacions familiars i potser parents llunyans. Ara, també som bons amics...
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados