Barcelona, España
Despite being one of the most abundant animal species in the world, House Sparrow Passer domesticus numbers have declined significantly worldwide in recent decades, above all in urban areas. We studied the influence of vegetation, urban structure, human activity and predators on the presence and abundance of House Sparrows in the Metropolitan Area of Barcelona (MBA), Catalonia, Spain. We established 80 point-counts in four land categories defined by urban location (intraurban, periurban) and urbanisation density (low, high) in spring and winter in 2015 and 2016. We used random forest models to analyse how presence and abundance were related to 22 explanatory variables. Our results highlight the complex interaction between structural and anthropogenic factors and House Sparrow presence and abundance. Presence increased with proximity to allotments and in areas with mid-level tree densities and no shrub cover; conversely, abundances peaked in areas with more litter. Predators and urban land-category had little impact on either House Sparrow presence or abundance. Neither presence nor abundance showed seasonal differences. Natural and semi-natural vegetation remnants and the heterogeneity of green spaces are crucial for the presence of House Sparrows in urban landscapes. As urbanisation becomes more intensive and homogeneous, these green spaces are becoming increasingly scarce, a factor that probably contributes to the observed declines in this sparrow’s populations throughout Europe. Human activity plays a critical role in its abundance, although any dependence on human-mediated resources may leave populations vulnerable in the event of changes in urban waste-disposal practices
Tot i ser una de les espècies animals més abundants a escala mundial, el pardal comú Passer domesticus ha experimentat un declivi significatiu en les últimes dècades, especialment a les zones urbanes. Vam analitzar la influència de la vegetació, l'estructura urbana, l'activitat humana i els depredadors en la presència i abundància del pardal comú a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Catalunya, Espanya. Es van realitzat 80 punts de cens en quatre tipus de paisatge urbà, definits segons la ubicació urbana (intraurbà, periurbà) i la densitat d’urbanització (baixa, alta) durant la primavera i l’hivern de 2015 i 2016. Mitjançant random forests, hem examinat la relació entre 22 variables explicatives i la distribució dels pardals. Els nostres resultats posen en relleu la interacció complexa entre factors estructurals i antropogènics en la presència i abundància del pardal comú. La presència augmentava en zones properes a horts, amb densitats mitjanes d’arbres i sense coberta arbustiva, mentre que l’abundància era més elevada en zones amb més acumulació de deixalles. Els depredadors i la categoria de sòl urbà van tenir un impacte molt reduït en la presència i abundància de pardals. No es van trobar diferències estacionals significatives. Els fragments de vegetació natural i seminatural, així com la heterogeneïtat dels espais verds, són essencials per a la presència del pardal comú en paisatges urbans. A mesura que la urbanització s’intensifica i s’homogeneïtza, aquests espais verds es tornen més escassos, fet que contribueix al seu declivi arreu d’Europa. L’activitat humana també és clau per a l’abundància dels pardals, però la seva dependència de recursos mediats per humans pot fer-los vulnerables als canvis en les polítiques de gestió de residus urbans.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados