El programa 'Lertxuntxo', iniciado en 2022, se desarrolla con el fin de monitorizar las poblaciones de garzas (Ardeidae) nidificantes en Euskadi a través de censos bienales. El programa busca generar datos fiables sobre la distribución y abundancia de las garzas que se reproducen en la región. Entre 2022 y 2024, se identificaron un total de 26 y 23 puntos de cría respectivamente, con una población global que disminuyó un 7,4% entre ambos años. Sin embargo, excluyendo la garcilla bueyera Ardea ibis, cuya población cayó un 36%, se observó un aumento de la abundancia de un 32,6%. Las grandes zonas húmedas de la Llanada Alavesa (Salburua y Uribarri-Ganboa) son las más importantes para la reproducción de garzas en Euskadi. Factores naturales fortuitos, como la sequía y la depredación, pueden llevar a la completa desaparición de colonias, poniendo de manifiesto su vulnerabilidad. En este contexto, es importante no solo conservar los humedales que ya acogen colonias de garzas, sino los que, potencialmente y/o si se restauraran, podrían albergar futuras colonias. De cara al futuro, el programa aspira a convertirse en referente para evaluar el estado de conservación de las garzas del territorio y orientar el desarrollo de la política y acción destinada a su conservación.
El programa 'Lertxuntxo', iniciat el 2022, es desenvolupa amb la finalitat de monitoritzar les poblacions d’ardeids (Ardeidae) nidificants a Euskadi a través de censos biennals. El programa busca generar dades fiables sobre la distribució i abundància dels ardeids que es reprodueixen a la regió. Entre el 2022 i el 2024, es van identificar un total de 26 i 23 punts de cria respectivament, amb una població global que va disminuir un 7,4% entre els dos anys. No obstant això, excloent-hi l’esplugabous Ardea ibis, la població de la qual va caure un 36%, es va observar un augment de l'abundància d'un 32,6%. Les grans zones humides de la plana alabesa (Salburua i Uribarri-Ganboa) són les més importants per a la reproducció d’ardeids a Euskadi. Factors naturals fortuïts, com la sequera i la depredació, poden portar a la completa desaparició de colònies, posant de manifest la seva vulnerabilitat. En aquest context, és important no només conservar els aiguamolls que ja acullen colònies d’ardeids, sinó els que, potencialment i/o si es restauressin, podrien albergar futures colònies. De cara al futur, el programa aspira a convertir-se en referent per avaluar l'estat de conservació d’ardeids del territori i orientar el desenvolupament de la política i acció destinada a la seva conservació.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados