City of Geneva, Estados Unidos
En aquest article, proposem una relectura dels versos occitans escrits per Dante al cant XXVI del Purgatori a través d’un estudi de la poesia d’Andreu Febrer i, sobretot, de la seva traducció de la Commedia. Després d’una introducció en la qual resumim l’avaluació crítica negativa dels textos occitans escrits per autors toscans al pas del segle xiii al xiv, argumentem que el poeta català Andreu Febrer ens proveeix d’una perspectiva preciosa per entendre la difusió del corpus dantesc als segles xiv i xv, i sobretot els seus versos occitans, a la cort catalana. Un cop resseguida la xarxa de referències a Dante en el cançoner de Febrer, demostrem com el seu coneixement del poeta florentí i de l’occità ens ajuda a establir el text dels versos occitans de la Commedia que fins ara tants problemes havien posat als filòlegs.
In this article, I propose a new reading of the Occitan verses written by Dante in Purgatorio 26 through a study of Andreu Febrer’s poetry, especially his translation of the Divine Comedy. After an introduction in which I summarize the negative critical evaluation of the Occitan texts written by Tuscan authors at the turn of the thirteenth century, I argue that the Catalan poet Andreu Febrer provides us with an invaluable perspective for understanding the scope of Dante’s corpus, and especially his Occitan verses, during the 14th and 15th centuries in the Catalan court. After reviewing the latticework of references to Dante contained in Febrer’s poetry, I demonstrate how Febrer’s knowledge of Dante and of Occitan helps us establish the text of Dante’s Occitan verses that have, up until now, posed many philological problems.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados