Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


La política lingüística del PP al País Valencià: anàlisi de la legislació de 1995 a 2003

  • Autores: Alfons Esteve i Gómez
  • Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 41, 2004, págs. 219-242
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • The language policy of the Popular Party in Valencia: an analysis of the legislation from 1995 to 2003
    • La política lingüística del PP en el País Valenciano: análisis de la legislación de 1995 a 2003
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      En mayo de 1995 el Partido Popular (pp) ganaba las elecciones autonómicas en el País Valenciano y desde aquel momento y hasta la actualidad es el partido que gobierna. Una de las principales líneas de acción de los diferentes gobiernos que se han ido sucediendo, ha sido la del ataque continuo a la lengua propia del País Valenciano, es decir, la lengua catalana. Estas acciones se han puesto de manifiesto básicamente en dos frentes: por una parte, con el intento de fijar el valenciano como lengua diferente y diferenciada del catalán en el ámbito legal; y por otra, agitando y manteniendo vivo en todo momento el conflicto lingüístico en el seno de la sociedad valenciana, tanto a través de acciones, como de omisiones, y tanto en el ámbito político, como en el social, cultural o académico. El repaso de estas acciones, especialmente centradas en la legislación, constituye el tema central de este artículo. Para ello, hemos seguido, básicamente, el orden cronológico de lo sucedido, del que es fácil deducir que ninguno de los hechos es casual sino más bien fruto de la definición de unos objetivos políticos claramente determinados.

      De este modo, se podría resumir política lingüística del pp en cuatro grandes bloques. En un primer bloque se situaría el ataque permanente y furibundo al nombre de la lengua, tanto desde el ámbito legal como del social. Así, el Gobierno valenciano ha censurado y prohibido sin contemplaciones el uso o referencia a catalán o lengua catalana en todo tipo de normas legales, libros escolares, certificados y titulaciones, etc. Especialmente graves han sido las actuaciones en contra de la titulación universitaria en filología catalana. Otro de los puntos clave lo ha constituido la revitalización del secesionismo lingüístico. El Gobierno del pp ha dedicado grandes esfuerzos a intentar fijar legalmente la separación entre valenciano y catalán. Este fue el objetivo de la primera de las acciones emprendidas inmediatamente después de la toma de posesión: la derogación del apartado de la Orden que homologaba los certificados administrativos valencianos con los expedidos por la Generalidad de Cataluña y los del Gobierno balear. En esta misma línea se debe entender la creación de la Academia Valenciana de la Lengua (avl), órgano encargado, según la ley que la crea, de definir el idioma valenciano y determinar su normativa. Este órgano, como cabía esperar, ha sido nombrado, controlado y dirigido desde el poder político, de manera tal que un gran número de académicos son o han sido miembros en activo del pp y del psoe, los dos partidos políticos que pactaron la mencionada Academia.

      Por último, producto y consecuencia de todo lo comentado, cabe destacar el permanente conflicto con el mundo académico y de la enseñanza, especialmente centrado en el ámbito normativo y en el del material curricular y bibliográfico. Una política, en resumen, de conflicto constante en todo lo referido a la lengua para desalentar su uso o para impedirlo, intentando al mismo tiempo convertir el valenciano en una lengua diferente y diferenciada del catalán, cuando el uso de una lengua no se puede ni desalentar ni impedir.

    • English

      In May, 1995, the Popular Party (pp) won the local elections in Valencia; it has been governing Valencia ever since. One of the principal lines of action by various governments that have succeeded each other during this period has been the continuous attack on the autochthonous language of Valencia; i.e., Catalan. Basically, the actions have manifested themselves on two fronts: on the one hand, the government has attempted to define Valencian as a separate and distinct entity from Catalan in legal matters; on the other, it has agitated and consistently kept alive the language conflict at the heart of Valencian society. It has done this by commission and omission, and it has acted in the political arena as well as in social, cultural, or academic contexts. In this article, we propose to review these actions, with a special focus on legislation. To do so, we have tried to adhere to the chronological order of developments. This approach allows one to deduce that none of these circumstances is a coincidence; rather, each is the fruit of some clearly defined political objectives. It is in this manner that we could sum up the pp language policy in four main sections. One section we would define as the relentless and frenzied attack on the name of the language, from social and legal quarters both. Thus, the Valencian Administration has censured and prohibited without the least hesitancy the use or reference to Catalan or the Catalan language in all types of statutes, schoolbooks, certificates and degrees, etc. Its actions against university degrees in Catalan Language and Literature have been especially serious. Another key point has been the revitalization of language secessionism. The pp Government has devoted great efforts to legally separating Valencian and Catalan. Such was the purpose of the first measure it undertook upon taking power in the Generalitat Valenciana (Autonomous Government of Valencia): the repeal of the section of the order that recognized Valencian administrative certificates as equivalent to those issued by the Generalitat de Catalunya (the Autonomous Government of Catalonia) and those of the Govern Balear (the Government of the Balears). The creation of the Acadèmia Valenciana de la Llengua (Academy of the Valencian Language), or avl, a body charged, according to the text of the law that established it, with defining the Valencian language and determining the standards that govern its use, must be viewed from this same perspective. Inevitably, the members of this body have been named, controlled and directed from the political sphere, so much so that many members of the Academy are or have been active members of the pp and the psoe, the two political parties who struck the deal on the Academy. Finally we would mention the ongoing conflict between the academic world and the teaching profession, focused especially on language standards and curricular and bibliographic materials. This conflict is the consequence of everything we have mentioned earlier. In a word, then, a policy of constant conflict in everything having to do with the language in order to discourage or prevent its use and at the same time, when such discouragement or prevention is impossible, to make Valencian a separate and distinct language from Catalan.

    • català

      El maig de 1995 el Partit Popular (pp) guanyava les eleccions autonòmiques al País Valencià i des d’aquell moment i fins ara és el partit que hi governa. Doncs bé, una de les principals línies d’acció dels diferents governs que s’hi ha anat succeint, ha estat la de l’atac continu a la llengua pròpia del País Valencià, açò és, la llengua catalana. Aquestes accions s’han manifestat bàsicament en dos fronts: d’un banda, amb l’intent de fixar el valencià com a llengua diferent i diferenciada del català en l’àmbit legal; i de l’altra, agitant i mantenint permanentment viu el conflicte lingüístic al si de la societat valenciana, tant a través d’accions, com d’omissions, i tant en l’àmbit polític, com en el social, el cultural o l’acadèmic. El repàs d’aquestes accions, especialment centrades en la legislació, és el que ens hem proposat de fer en aquest article. Per a això, hem seguit, bàsicament, l’ordre cronològic dels esdeveniments, d’on és fàcil de deduir que cap dels fets no és casual sinó més aviat fruit de la definició d’un objectius polítics clarament fixats.

      És així que podríem resumir la política lingüística del pp en quatre grans blocs. En un primer bloc, situaríem l’atac permanent i furibund al nom de la llengua, tant des de l’àmbit legal com del social. Així, el Govern valencià ha censurat i prohibit sense cap contemplació l’ús o referència a català o llengua catalana en tot tipus de normes legals, llibres escolars, certificats i titulacions, etc. Especialment greu han estat les actuacions en contra de la titulació universitària de Filologia Catalana.

      Una altre dels punts clau ha estat la revitalització del secessionisme lingüístic. El Govern del pp ha dedicat grans esforços a intentar fixar legalment la separació entre valencià i català. A això anava encaminada la primera de les accions que va emprendre tot just arribar a la Generalitat Valenciana: derogar l’apartat de l’Ordre que homologava els certificats administratius valencians amb els expedits per la Generalitat de Catalunya i els del Govern Balear.

      En aquesta mateixa direcció cal entendre la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), òrgan encarregat, segons la llei que la crea, de definir l’idioma valencià i de determinar-ne la normativa. L’òrgan, com no podia ser d’una altra manera, ha estat nomenat, controlat i dirigit des del poder polític. I tant és així, que un gran nombre d’acadèmics són o han estat membres en actiu del pp i del psoe, els dos partits polítics que van pactar l’esmentada Acadèmia.

      Finalment, i alhora fruit i conseqüència de tot el que hem comentat, ha estat el conflicte permanent amb el món acadèmic i de l’ensenyament, especialment centrat en l’àmbit normatiu i en el del material curricular i bibliogràfic.

      Tot plegat doncs, una política de constant conflicte en tot allò referent a la llengua per tal de desencoratjar-ne o impedir-ne l’ús i alhora intentar fer del valencià una llengua diferent i diferenciada del català quan l’ús no es pot desencoratjar o impedir.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno