Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Sociolingüística versus política y planificación lingüísticas: distinciones entre los campos y nociones integradoras

  • Autores: Albert Bastardas i Boada
  • Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 41, 2004, págs. 175-194
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Sociolingüística versus política i planificació lingüístiques: distincions entre els camps i nocions integradores
    • Sociolinguistics versus language policy and language planning: field distinctions and elements of integration
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      En el marco de la visión del fenómeno lingüístico como complejo más que como ‘objeto’, la aproximación sociolingüística se centra en la lengua y sus contextos eco-socio-cognitivos. Así, la perspectiva sociolingüística se constituye ineluctablemente de forma inter- y transdisciplinar y se sitúa claramente en un cruce de caminos y perspectivas que debe entrelazar. No obstante, aún hoy la sociolingüística es un área fragmentada y con muchas líneas de estudio poco integradas y comunicadas, por lo que su desafío actual y para el futuro inmediato es construir un marco teórico integrador propio en el que puedan converger los distintos ángulos y planos de estudio. En esta búsqueda de elementos generales unificadores sobresale una noción que podría actuar, como mínimo, de cohesionadora, y es la que se refiere al fenómeno de la sociosignificación —extragramatical— relacionado con la diversidad de ‘cómo decimos las cosas’ los humanos. Así, en sociedades con presencia de lenguas distintas, decir algo usando una u otra puede ser sentido como significativo para los interlocutores, igual como puede ocurrir en el caso de la concurrencia de distintas variedades geo- o sociodialectales, que pueden ser valoradas de distinta manera por los hablantes. Asimismo, más en el plano interpersonal, la selección de formas lingüísticas y paralingüísticas adecuadas será crucial si, por ejemplo, queremos indicar enojo o bien alegría y actitud festiva. Esta perspectiva se halla más cerca del ‘giro cognitivista’ en las ciencias socioculturales, ya que postula la centralidad del cerebro-mente en el control de la conducta humana, y, por tanto, del comportamiento lingüístico.

      La disciplina que hemos convenido en llamar ‘política y planificación lingüísticas’ se ocupa del estudio de los procesos de decisión e intervención pública sobre la organización lingüística de la sociedad, de las estructuras que esta organización puede adoptar, y de sus efectos evolutivos sobre los sociosignificados y comportamientos lingüísticos, tanto públicos como privados. Idealmente se diferenciaría de la sociolingüística en el sentido de que ésta proyectaría la mirada global sobre los fenómenos estudiados, mientras que la política y planificación lingüísticas sería una perspectiva aplicada, más reducida y especializada en los aspectos más políticos de la situación. Así, mientras en sociolingüística intentamos comprender la realidad, hacérnosla inteligible, en política y planificación lingüísticas nos dedicamos más a organizar, diseñar y cambiar determinadas partes de esta realidad. Se trata, no obstante, de una distinción de campos imbricados, dado que uno forma parte del otro y el otro del uno, mutuamente interrelacionados.

      Contra la tradición predominante hay que remarcar la necesidad de aplicar también en este campo una visión de conjunto –eco-socio-significativa- de todos los factores que intervienen en la determinación y evolución de los fenómenos de que se ocupa, más allá de una concepción ‘tecnocrática’. ‘Eco’ —de ‘ecología’— para indicar visión ecosistémica sobre los hechos observados, a fin de superar una perspectiva bien puramente juridicista o bien puramente lingüística.‘Socio’, para indicar que claramente los fenómenos de la política y planificación lingüísticas tienen en su centro los seres humanos y su organización sociocultural. ‘Significativa’, para recordarnos, como ya hemos indicado para la sociolingüística, que no debemos seguir adelante con una sociología sin mente y para alertarnos de la gran importancia de los procesos y estructuras de representación de la realidad en la decisión de los comportamientos humanos. Tener en cuenta, pues, las ‘sociosignificaciones’, es decir, las interpretaciones cognitivas de la realidad y, en especial, de las formas y variedades lingüísticas, las emociones asociadas a las mismas y las constricciones biopsicológicas del desarrollo del cerebro/mente humano, será una tarea imprescindible para la comprensión de la evolución de los fenómenos estudiados tanto en uno como en otro campo.

    • English

      In the framework of the vision of the language phenomenon as a complex rather than an «object», the sociolinguistic approach focuses on language and its eco-socio-cognitive contexts. Thus, the sociolinguistic perspective is unavoidably constituted from an interdisciplinary and a transdisciplinary perspective.Clearly, it sits astride a crossroads, where it must link varying routes and perspectives. Nevertheless, even today, sociolinguistics is a fragmented area, with many lines of study that are badly linked and poorly integrated. Consequently, today's challenge " and the challenge for the immediate future " is to construct an integrative theoretical framework of its own, where the various planes and angles of study can converge. In this search for general unifying elements there is one notion that could act, at the vary least, as a cohesive force: the notion that refers to the extragrammatical phenomenon of sociosignificance (sociosignificación in Spanish), having to do with the diversity of «how we humans say things». Thus, in societies where various languages are present, to say something using one language or another may be felt as being significant for the interlocutors, just as may occur in the case where distinct geodialectal or sociodialectal varieties, which may be valued differently by the inhabitants, converge. Furthermore, to a greater extent on the interpersonal level, the selection of adequate linguistic and paralinguistic forms is crucial if, for example, we wish to indicate anger or happiness and a festive mood. This perspective finds itself closer to the «cognitive turn» in the sociocultural sciences, since it postulates the centrality of the brain-mind in the control of human conduct, and, consequently, in language behavior. The discipline that we have agreed to call «language policy and planning» sees to the study of decision-making processes and public intervention in the linguistic organization of society. It also studies the structures that such an organization may adopt and its evolutionary effects on sociomeanings and language behaviors, both public and private. Ideally, it would differentiate itself from sociolinguistics in the sense that sociolinguistics would project a global perspective on the phenomena being studied, while language policy and planning could be an applied, more pared down, perspective, specializing in the most political aspects of the situation. Thus, while in sociolinguistics we attempt to understand reality, making it intelligible to us, in language policy and planning we devote our efforts more to organizing, designing and changing certain parts of this reality. This is, however, a distinction among fields that dovetail, since one field is part of the other and the two are mutually interrelated. Contrary to the predominant tradition,we must stress the need to apply a comprehensive eco-socio-significant vision in this field also. Such a view would include all the factors that contribute to the determination and development of the phenomena dealt with here, going beyond a «technocratic» conception. «Eco» - from «ecology» - to indicate an ecosystemic vision of the facts observed, in order to overcome a purely legalistic or a purely linguistic perspective. «Socio» to indicate that clearly, at the center of the phenomen of language planning and policy are human beings and their sociocultural organization. «Significant», in order to remind us, as we have already indicated for sociolinguistics, that we must not move forward with a mindless sociology, and to alert us to the great importance of processes and structures for the representation of reality in deciding human behaviors. Keeping in mind, then, the «sociosignificances», i.e., the cognitive interpretations of reality, and in particular, of linguistic forms and varieties, the emotions associated with these linguistic forms and varieties, and the biopsychological constrictions on the development of the human brain/mind, will be an indispensable task for understanding the development of the phenomena studied in both fields.

    • català

      En el marc de la visió del fenomen lingüístic com a complex més que no pas com a «objecte», l¿aproximació sociolingüística se centra en la llengua i els seus contextos eco-socio-cognitius. Així, la perspectiva sociolingüística es constitueix ineluctablement de forma inter- i transdisciplinària, i se situa clarament en una cruïlla de camins i perspectives que ha d¿interrelacionar. No obstant, avui dia la sociolingüística és encara una àrea fragmentada i amb moltes línies d¿estudi poc integrades i comunicades, i per tant el seu repte actual i de cara al futur immediat és construir un marc teòric integrador propi en el qual puguin convergir els diferents angles i plans d¿estudi. En aquesta recerca d¿elements generals unificadors sobresurt una noció que podria actuar si més no d¿element cohesionador, i és la que es refereix al fenomen de la sociosignificació ¿extragramàtica ¿ relacionat amb la diversitat de «com diem les coses» els humans. Així en societats amb presència de llengües distintes, dir alguna cosa fent-ne servir una o altra pot ser considerat com a significatiu per als interlocutors, tal com pot succeir en el cas de la concurrència de distintes varietats geodialectals o sociodialectals, que poden ser valorades de diferent manera pels parlants. Així mateix, més en el pla interpersonal, la selecció de formes lingüístiques i paralingüístiques adequades és crucial si, per exemple, volem indicar enuig o bé alegria i actitud festiva. Aquesta perspectiva se situa més a prop del «gir cognitivista» en les ciències socioculturals, ja que postula la centralitat del cervell-ment en el control de la conducta humana i, per tant, del comportament lingüístic.

      La disciplina que hem convingut anomenar «política i planificació lingüístiques» s¿ocupa de l¿estudi dels processos de decisió i intervenció pública sobre l¿organització lingüística de societat, de les estructures que aquesta organització pot adoptar, i dels seus efectes evolutius sobre els sociosignificats i comportaments lingüístics, tant públics com privats. Idealment es podria diferenciar de la sociolingüística en sentit que aquesta projecta la mirada global sobre els fenòmens estudiats, mentre que la política i planificació lingüístiques serien una perspectiva aplicada, més reduïda i especialitzada en els aspectes més polítics de la situació. Així, mentre en sociolingüística intentem comprendre la realitat, fer-la intel.ligible, en política i planificació lingüístiques ens dediquem més aviat a organitzar, dissenyar i canviar determinades parts d¿aquesta realitat. Es tracta, obstant, d¿una distinció de camps imbricats, donat que un forma part de l¿altre i l¿altre de l¿un, mútuament interrelacionats.

      Contra la tradició predominant cal remarcar la necessitat d¿aplicar també en aquest camp una visió de conjunt ¿eco-socio-significativa¿ de tots els factors que intervenen en la determinació i evolució dels fenòmens dels quals s¿ocupa, més enllà d¿una concepció «tecnocràtica». «Eco» ¿d¿«ecologia»¿ per indicar visió ecosistèmica sobre els fets observats, a fi de superar una perspectiva purament juridicista o bé purament lingüística. «Socio», per indicar que clarament els fenòmens de la política i la planificació lingüístiques tenen en el seu centre els éssers humans i la seva organització sociocultural. «Significativa», per recordar-nos, com ja hem indicat per a la sociolingüística, que no hem de seguir endavant amb una sociologia sense ment, i per fer-nos prendre consciència de la gran importància dels processos i estructures de representació de la realitat en la decisió dels comportaments humans. Tenir en compte, doncs, les «sociosignificacions», és a dir, les interpretacions cognitives de la realitat i, en especial, de les formes i varietats lingüístiques, les emocions que s¿hi associen i les constriccions biopsicològiques del desenvolupament del cervell/ment humà, serà una tasca imprescindible per a la comprensió de l¿evolució dels fenòmens estudiats tant en un com en altre camp.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno