Conseqüències metodològiques: per a una aproximació a la imatge bastarda a partir dels dispositius òptics de l’artista Adrià Julià

• Geraldiny Guerrero Muñoz ^[1]
  1. [1] Universidad Complutense de Madrid

     Universidad Complutense de Madrid

     Madrid, España

     
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 37, 2025 (Ejemplar dedicado a: Las artes, la ciencia, la tecnología y la sociedad como catalizadores del cambio), 9 págs.
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Methodological consequences: for an approach to bastard images from the optical devices of the artist Adrià Julià
  • Consecuencias metodológicas: para una aproximación a la imagen bastarda a partir de los dispositivos ópticos del artista Adrià Julià
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    Las imágenes bastardas aportan un marco necesario en el actual estudio de la visualidad, y forman parte de una narrativa marginal de difícil estudio debido a las capas de material sedimentado con el que se han ido conformando a causa de los regímenes de representación.Este artículo pretende mostrar una metodología de los procesos de formación y construcción (in)materiales e (in)visibles de las imágenes bastardas, atendiendo a las características estructurales de los dispositivos ópticos, a través de los planteamientos teóricos aportados por Michel Foucault, Gilles Deleuze y Vilém Flusser. Desde estos referentes de pensamiento, nos detendremos en las dimensiones que faculta el verlas y advertir su existencia. La presente investigación sostiene, así como lo plantea Deleuze, que es necesario desenmarañar los dispositivos ópticos para así, a través del análisis de los métodos, procesos y experimentaciones que ha realizado el artista Adrià Julià con relación a los medios audiovisuales, ampliar la existencia marginal. Concluimos que los dispositivos ópticos son maleables y pueden también ser canales para subvertir los regímenes de percepción, permitiendo dejar pasar la existencia marginal, ajustando, reprogramando el dispositivo desde su línea estructural interna.

  • English

    Bastard images provide a necessary framework in the current study of visuality. They are part of a marginal narrative that is difficult to study due to the layers of sedimented material formed by the representation regimes. This article aims to present a methodology for the (in)material and (in)visible formation and construction processes of bastard images, considering the structural characteristics of optical devices, through the theoretical approaches of Michel Foucault, Gilles Deleuze and Vilém Flusser. From these thinkers, we will focus on the dimensions that enable us to see them and become aware of their existence.This research argues, as Deleuze suggests, that it is necessary to untangle optical devices to broaden the marginal existence through the analysis of the methods, processes, and experimentations that the artist Adrià Julià has conducted in relation to audiovisual media.We conclude that optical devices are malleable and can also serve as channels to subvert perception regimes, allowing marginal existence to pass through, adjust and reprogram the device from its internal structural line.

  • català

    Les imatges bastardes aporten un marc necessari en l’actual estudi de la visualitat, i formen part d’una narrativa marginal de difícil estudi a causa de les capes de material sedimentat amb el qual s’han anat conformant a causa dels règims de representació. Aquest article pretén mostrar una metodologia dels processos de formació i construcció (in)materials i (in)visibles de les imatges bastardes, ateses les característiques estructurals dels dispositius òptics, a través dels plantejaments teòrics aportats per Michel Foucault, Gilles Deleuze i Vilém Flusser. Des d’aquests referents de pensament, ens detindrem en les dimensions que faculta el fet de veure-les i advertir la seva existència. La present recerca sosté, així com ho planteja Deleuze, que és necessari desembullar els dispositius òptics per a així, a través de l’anàlisi dels mètodes, processos i experimentacions que ha realitzat l’artista Adrià Julià en relació amb els mitjans audiovisuals, ampliar l’existència marginal. Concloem que els dispositius òptics són mal·leables i poden també ser canals per a subvertir els règims de percepció, cosa que permet deixar passar l’existència marginal, ajustant, reprogramant el dispositiu des de la seva línia estructural interna.