Lectura política de La Sílfida del Acueducto (1837), de Joan Arolas

• Ricardo Rodrigo Mancho ^[1] ; Pepa Rodrigo Vázquez ^[2]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
  2. [2] Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir

     Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir

     Valencia, España

     
• Localización: VIII Pasiones bibliográficas / coord. por Josep Daniel Climent, María Aránzazu Guerola Inza, Miguel C. Muñoz Feliu, Antoni Paricio Garcia, 2025, ISBN 978-84-09-74608-8, págs. 191-210
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen
  • català

    El present treball tracta d’aprofundir en el biaix polític de La Sílfida del Acueducto (1837), extens poema narratiu de més de quatre mil tres-cents versos que va compondre l’escolapi Juan Arolas (1805-1849). Les referències directes a Francisco Javier Elío, capità general de València durant el Sexenni Absolutista, així com als líders del pronunciament de 1820, Rafael del Riego i Antonio Quiroga, confirmen la inclinació afectiva cap al constitucionalisme i la llibertat. A més a més, indirectament, Arolas esbossa les seues simpaties amb la família Bertrán de Lis i la desamortització de Mendizábal.

  • English

    This paper tries to depeen the political bias of La Sílfida del Acueducto (1837), an extensive narrative poem of more than four thousand three hundred verses that was composed by the Piarist Juan Arolas (1805-1849). The direct references to Francisco Javier Elío, captain general of Valencia during the Absolutist Sexennium, and to the leaders of the 1820 pronouncement, Rafael del Riego and Antonio Quiroga, confirm the affective inclination of the poem towards constitutionalism and freedom. More indirectly, Arolas outlines his sympathies with the Bertrán de Lis family and the confiscation of Mendizábal