Palma de Mallorca, España
La comunitat marroquina és una de les més assentades a Mallorca. Les dones, i particularment les joves nascudes o plenament socialitzades a l’espai migratori, representen cada cop una proporció més elevada d’aquesta població.
Els seus referents i l’entorn cultural semblen implicar espais diferencials segons el gènere d’adscripció derivats de l’origen familiar i la seva relativa reproducció en la nova instal·lació: la manera d’estar a l’espai públic (actituds, vestimenta i tocats, i les aparents reproduccions de papers subordinats) podria ser resultat en part de l’orientalisme (Saïd, 1985, 1989; Miquel, 2023), la construcció de l’altre/a sense relació amb el que l’altre/a veritablement sigui o es pensi; en part resultat de pressions internes de la comunitat marroquina o, finalment, de la decisió reactiva-identitaria de les joves mateixes. En un estudi sobre fracàs i abandonament escolar en l’ensenyament postobligatori de les al·lotes i els al·lots d’origen marroquí s’està trobant una clara preeminència i èxit de les joves en comparació amb els joves i, en cert sentit, la població general. En aquest escrit s’esbossen algunes idees per entendre el punt de partida viscut o de referència de les dones del grup d’orientació al Marroc: com conviuen amb el que semblaria inicialment integrisme i la lluita per l’autonomia; si hi ha reproducció o ruptura, o si es necessitarien altres perspectives per entendre el procés.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados