El patrimoni Biure-Bon a la Conca de Barberà. Durant la primera Carlinada: Notes Esparses

• Manel Güell i Junkert ^[1]
  1. [1] Institució Catalana de Genealogia i Heraldica
• Localización: Armoria: revista d'informació, anàlisis i recerca de la genealogia i l'heràldica, així com també de la vexil·lologia, la sigil·lografia, la insigniària, la nobiliària i l'emblemàtica general, en l'àmbit geogràfic i cultural català, ISSN-e 2696-0966, ISSN 2014-7228, Nº. 13, 2024, págs. 209-225
• Idioma: varios idiomas
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Melchor-Lluís de Bon de Margarit (1755-1838), marqués de Aguilar, fue el último barón efectivo de Vallespinosa, Vallverd, Pontils y Santa Perpètua de Gaià, lugares que le proporcionaban rentas considerables a cada cosecha. A partir de 1835, las autoridades carlistas le comisaron las propiedades y sus rentas. En 1839, Jean-Aimar Delacroix, limpio y sucesor de Bon, realizó algunas pesquisas y generó la documentación postal con la que se explican los hechos. Dos cuadros genealógicos muestran la sucesión del marquesado de Aguilar en los siglos XVIII y XIX

  • català

    Melcior-Lluís de Bon de Margarit (1755-1838), marquès d’Aguilar, va ser el darrer baró efectiu de Vallespinosa, Vallverd, Pontils i Santa Perpètua de Gaià, llocs que li proporcionaven rendes considerables a cada collita. A partir de 1835, les autoritats carlines li van comissar les propietats i les seves rendes. El 1839, Jean-Aimar Delacroix, net i successor de Bon, realitzà algunes indagacions i generà la documentació postal amb la qual s’expliquen els fets. Dos quadres genealògics mostren la successió del marquesat d’Aguilar als segles XVIII i XIX

  • English

    Melcior-Lluís de Bon de Margarit (1755-1838), Marquis of Aguilar, was the last effective baron of Vallespinosa, Vallverd, Pontils and Santa Perpètua de Gaià, places that provided him large income in each harvest. After 1835, the Carlist authorities confiscated his property and his income. In 1839, Jean-Aimar Delacroix, Bon’s grandson and successor, made some inquiries and generated the postal documentation with which the facts were explained. Two genealogical charts show the succession of the marquisate of Aguilar in the 18th and 19th centuries.