Aquest capítol analitza com la recerca etnogràfica pot contribuir de manera crítica a l’estudi de l’acció pública. Tot i que tradicionalment l’etnografia i l’anàlisi de polítiques públiques han evolucionat separadament, l’autor argumenta que la seva confluència ofereix una eina poderosa per desvetllar les pràctiques, processos i relacions de poder que estructuren l’acció de l’Estat. L’etnografia crítica no es limita a descriure els efectes de les polítiques sobre els col·lectius afectats, sinó que qüestiona les representacions oficials, destaca la dimensió simbòlica i classificadora de les polítiques i visibilitza les formes de dominació encobertes en els dispositius administratius. A través d’una combinació de distanciament analític i compromís reflexiu, l’autor proposa quatre eixos per definir l’etnografia crítica de l’acció pública: la crítica als enfocaments positivistes, la deconstrucció de discursos oficials, la connexió entre observacions de camp i estructures de poder, i l’anàlisi dels efectes socials i simbòlics dels processos de classificació administrativa. L’article defensa així una etnografia capaç d’intervenir en el debat públic, tot aportant coneixement situat i polititzat sobre les lògiques institucionals que modelen les vides dels sectors populars.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados