Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


La clase propietaria durante la Dictadura de Primo de Rivera : una aproximación cuantitativa basada en la cédula personal

    1. [1] Universidad de Granada

      Universidad de Granada

      Granada, España

    2. [2] Universidad de Cádiz

      Universidad de Cádiz

      Cádiz, España

  • Localización: Rubrica contemporanea, ISSN-e 2014-5748, Vol. 14, Nº. 29, 2025 (Ejemplar dedicado a: Perpetradores en España y Europa (1936-1952)), págs. 155-177
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • The propertied class during the Primo de Rivera dictatorship : a quantitative approach based on personal ID card
    • La classe propietària durant la Dictadura de Primo de Rivera : una aproximació quantitativa basada en la cèdula personal
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      La cuantificación de la clase propietaria en el largo proceso de la industrialización española es una tarea necesaria si se pretende describir históricamente la compleja estratificación social existente en un país que se estaba modernizando con rapidez. En este artículo se cuantifica a la clase propietaria española en régimen fiscal común en el ejercicio económico del año 1926. El Impuesto de Cédulas Personales reformado por el Estatuto Provincial de 1925 permite ponderar provincialmente y clasificar a los propietarios según su riqueza. Las provincias con cédulas más caras, propietarios más ricos y más desigualmente distribuidos eran Madrid, Barcelona, Cádiz y Sevilla. Las de cédulas más baratas, propietarios más pobres y más homogéneamente distribuidos eran Orense, Lugo, Soria y Teruel. Se estima que había dos millones de personas que pagaban contribuciones directas y que una mayor riqueza económica implicaba también mayor desigualdad social.

    • català

      La quantificació de la classe propietària en el llarg procés de la industrialització espanyola és una tasca necessària si es pretén descriure històricament la complexa estratificació social existent en un país que s'estava modernitzant amb rapidesa. En aquest article es quantifica a la classe propietària espanyola en règim fiscal comú a l'exercici econòmic de l'any 1926. L'Impost de Cèdules Personals reformat per l'Estatut Provincial de 1925 permet ponderar provincialment i classificar als propietaris segons la seva riquesa. Les províncies amb cèdules més cares, propietaris més rics i més desigualment distribuïts eren Madrid, Barcelona, Cadis i Sevilla. Les de cèdules més barates, propietaris més pobres i més homogèniament distribuïts eren Orense, Lugo, Sòria i Terol. S'estima que hi havia dos milions de persones que pagaven contribucions directes i que una major riquesa econòmica implicava també major desigualtat social.

    • English

      Quantifying the propertied class in the long process of Spanish industrialisation is a necessary task if we want to historically describe the complex social stratification that existed in a country that was modernizing rapidly. This article quantifies the Spanish propertied class under the common tax regime in the year 1926. The personal ID card tax, reformed by the Estatuto Provincial of 1925, allows for provincial weighting and classification of owners according to their wealth. The provinces with the most expensive ID cards, with the richest and most unequally distributed owners, were Madrid, Barcelona, Cadiz and Seville. Those with the cheapest ID cards, and the poorest and most homogeneously distributed owners were Orense, Lugo, Soria and Teruel. It is estimated that there were two million people who paid direct taxes, and that greater economic wealth also meant greater social inequality.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno