Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Una aproximación arqueológica a Turiaso/Tirassona: una ciudad del valle medio del Ebro entre romanos, visigodos y bagaudas

    1. [1] Consejo Superior de Investigaciones Científicas

      Consejo Superior de Investigaciones Científicas

      Madrid, España

  • Localización: Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, ISSN-e 2339-9171, ISSN 0079-8215, Vol. 56, Nº. 2, 2025, págs. 99-128
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • An archaeological approach to Turiaso/Tirassona: a town in the middle Ebro valley between Romans, Visigoths, and bagaudae
    • Una aproximació arqueològica a Turiaso/Tirassona: una ciutat a la vall mitjana de l’Ebre entre romans, visigots i bagaudes
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Este trabajo pretende analizar la topografía urbana de Tarazona dentro del proceso general de transformación del que participaron otras ciudades hispanas y del Mediterráneo occidental a partir del final del Imperio romano. Para ello se utilizarán los datos arqueológicos disponibles para la reconstrucción de la ciudad en época tardorromana y altomedieval, aunque son escasos y fragmentarios, como también lo son para el anterior periodo imperial. Pese a lo que tradicionalmente se había afirmado, estudios recientes demuestran que la ciudad romana se desarrollaba en la parte baja de la localidad actual y que el río Queiles sería el verdadero articulador del núcleo, ya que se han encontrado restos en las dos márgenes del curso fluvial. Nuestro estudio pone en evidencia que los contextos tardoantiguos y altomedievales documentados hasta el momento muestran cierta continuidad también en esa misma parte baja. De hecho, los únicos testimonios constructivos del periodo hispanovisigodo se localizaron en el subsuelo de la actual catedral, pudiendo además representar las primeras evidencias de la evolución del cristianismo en la ciudad. Sin embargo, aunque la continuidad en la ocupación del solar urbano es una realidad, no podemos obviar una cierta contracción del mismo en estos siglos: el registro de algunos solares urbanos con material bajoimperial, el abandono de diversos espacios, así como el aprovechamiento de otros como nuevos lugares de enterramiento, así lo demuestran.

    • català

      Aquest treball vol analitzar la topografia urbana de Tarassona en el marc general del procés de transformació del qual participaren altres ciutats hispanes i de la Mediterrània occidental a partir del final de l’Imperi romà. Amb aquest fi, s’utilitzaran les dades arqueològiques disponibles per a la reconstrucció de la ciutat en època tardoantiga i altmedieval, malgrat que són escasses i fragmentàries, com també ho són per al període imperial anterior. Tot i el que tradicionalment s’havia afirmat, estudis recents demostren que la ciutat romana es desenvolupava a la part baixa de la localitat actual i que el riu Queiles seria el veritable articulador del nucli, ja que s’han trobat restes als dos marges del curs fluvial. El nostre estudi posa en evidència que els contextos tardoantics i altmedievals documentats fins ara mostren certa continuïtat també en aquesta mateixa part baixa. De fet, els únics testimonis constructius del període hispanovisigot es van localitzar al subsol de l’actual catedral, fet que suposa que són les primeres evidències de l’evolució del cristianisme a la ciutat. No obstant això, encara que la continuïtat en l’ocupació del solar urbà és una realitat, no podem obviar-ne una certa contracció en aquests segles: el registre d’alguns solars urbans amb material baiximperial, l’abandonament de diversos espais, així com l’aprofitament d’altres com a nous llocs d’enterrament, així ho demostren.

    • English

      This study aims to analyse the urban topography of Tarazona within the general process of transformation in which other Hispanic and western Mediterranean cities participated from the end of the Roman Empire onwards. For this purpose, we will use the archaeological data available for the reconstruction of the city in the Late Roman and Early Medieval periods, although these are scarce and fragmentary, as they are also for the earlier imperial period. Contrary to what has traditionally been claimed, recent studies show that the Roman city was developed in the lower part of the present-day town and that the River Queiles would be have been the true articulator of the city centre, as remains have been found on both banks of the river. Our study shows that the late Antique and early medieval contexts documented so far show a certain continuity also in the lower part of the site. In fact, the only evidence for building construction of the Hispano-Visigothic period was located in the subsoil of the current cathedral, and may also represent the first evidence of the development of Christianity in the city. However, although the continuity in the occupation of the urban site is attested, we cannot ignore a certain contraction of the urban nucleus in these centuries: the recording of some urban plots with material from the late Roman period, the abandonment of various spaces, as well as the use of others as new burial sites, are proof of this.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno