Ressons de l'oracle digital: algorismes i mons virtuals en l'enigma de l'autenticitat escènica

• Juan Pablo Cruces ^[1]
  1. [1] Universidad Complutense de Madrid

     Universidad Complutense de Madrid

     Madrid, España

     
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 36 (Node 36. Memory matters: navegant per la història de l'art, la ciència i la tecnologia), 2025, págs. 1-10
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Echoes of the digital oracle:: algorithms and virtual worlds in the enigma of scenic authenticity
  • Ecos del oráculo digital: algoritmos y mundos virtuales en el enigma de la autenticidad escénica
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    El teatro, históricamente definido por la interacción física y la conexión emocional directa, se halla hoy frente a una encrucijada con la incorporación de la inteligencia artificial (IA) y la realidad extendida (RE). Estas tecnologías expanden los límites del espacio escénico y, en ciertos formatos, permiten a la audiencia asumir roles más participativos dentro de narrativas inmersivas. Sin embargo, esta transformación también plantea interrogantes cruciales: ¿puede la IA capturar la autenticidad emocional propia del teatro? ¿Cómo preservar la esencia humanista del arte escénico cuando la experiencia se ve mediada tecnológicamente? Si bien las innovaciones en IA y RE abren posibilidades inéditas para la creación artística, también evidencian barreras de equidad, accesibilidad y autoría en un contexto global marcado por profundas desigualdades tecnológicas. En este punto de inflexión, el teatro enfrenta el desafío de equilibrar la innovación con la preservación de su dimensión ética y cultural. Así, la IA y la RE no solo reformulan los fundamentos de la puesta en escena, sino que además inspiran una reflexión crítica sobre el futuro del arte como espacio de conexión emocional y exploración colectiva en la era digital.

  • English

    Historically defined by physical interaction and direct emotional connection, theatre today faces a crossroads with the incorporation of artificial intelligence (AI) and extended reality (XR). These technologies expand the boundaries of the stage and, in certain formats, enable the audience to assume more participatory roles within immersive narratives. However, this transformation also raises crucial questions: can AI capture the emotional authenticity of theatre itself? How can we preserve the humanistic essence of performing art when the experience is technologically mediated?While innovations in AI and XR present unprecedented possibilities for artistic creation, they also highlight barriers to equity, accessibility, and authorship in a global context characterized by profound technological inequalities. At this turning point, theatre faces the challenge of balancing innovation with the preservation of its ethical and cultural dimensions. Consequently, AI and XR not only redefine the fundamentals of staging but also encourage critical reflection on the future of art as a space for emotional connection and collective exploration in the digital age.

  • català

    El teatre, històricament definit per la interacció física i la connexió emocional directa, es troba avui enfront d'una cruïlla amb la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) i la realitat estesa (RE). Aquestes tecnologies expandeixen els límits de l'espai escènic i, en uns certs formats, permeten a l'audiència assumir rols més participatius dins de narratives immersives. No obstant això, aquesta transformació també planteja interrogants crucials: pot la IA capturar l'autenticitat emocional pròpia del teatre? Com preservar l'essència humanista de l'art escènic quan l'experiència es veu mediada tecnològicament? Si bé les innovacions en IA i RE obren possibilitats inèdites per a la creació artística, també evidencien barreres d'equitat, accessibilitat i autoria en un context global marcat per profundes desigualtats tecnològiques. En aquest punt d'inflexió, el teatre enfronta el desafiament d'equilibrar la innovació amb la preservació de la seva dimensió ètica i cultural. Així, la IA i la RE no sols reformulen els fonaments de la posada en escena, sinó que a més inspiren una reflexió crítica sobre el futur de l'art com a espai de connexió emocional i exploració col·lectiva en l'era digital.