Santiago, Chile
Este artículo examina cómo prácticas artísticas contemporáneas en América Latina tensionan los regímenes algorítmicos, reconfigurando los vínculos entre percepción, visualidad y poder. A través del análisis de las obras de Rafael Lozano-Hemmer, Nicolás Briceño y Daniel Cruz, se explora cómo la interacción entre el cuerpo y las máquinas genera experiencias estéticas inmersivas y participativas. Lozano-Hemmer utiliza tecnología para transformar al espectador en un participante activo. Briceño cuestiona los límites de la visualidad humana mediante dispositivos tecnológicos y materiales cotidianos, mientras Cruz revela datos invisibles en la vida cotidiana a través de la interacción entre cuerpo y tecnología. El artículo identifica una línea estética común, posible de ser comprendida como interactividad poética (Penny 2000), que desestabiliza las formas tradicionales de percepción y contribuye a redefinir el rol del espectador en la era algorítmica. Estas prácticas posicionan al arte contemporáneo como un espacio crítico donde las tecnologías digitales expanden la experiencia sensorial y exponen las tensiones entre imagen, tecnología y poder.
Aquest article examina com pràctiques artístiques contemporànies a Amèrica Llatina tensionan els règims algorítmics, reconfigurant els vincles entre percepció, visualitat i poder. A través de l'anàlisi de les obres de Rafael Lozano-Hemmer, Nicolás Briceño i Daniel Cruz, s'explora com la interacció entre el cos i les màquines genera experiències estètiques immersives i participatives. Lozano-Hemmer utilitza tecnologia per a transformar a l'espectador en un participant actiu. Briceño qüestiona els límits de la visualitat humana mitjançant dispositius tecnològics i materials quotidians, mentre Cruz revela dades invisibles en la vida quotidiana a través de la interacció entre cos i tecnologia. L'article identifica una línia estètica comuna, possible de ser compresa com a interactivitat poètica (Penny 2000), que desestabilitza les formes tradicionals de percepció i contribueix a redefinir el rol de l'espectador en l'era algorítmica. Aquestes pràctiques posicionen a l'art contemporani com un espai crític on les tecnologies digitals expandeixen l'experiència sensorial i exposen les tensions entre imatge, tecnologia i poder.
This article examines how contemporary artistic practices in Latin America challenge algorithmic regimes, reconfigu-ring the connections between perception, visuality, and power. Through an analysis of the works of Rafael Lozano-Hem-mer, Nicolás Briceño and Daniel Cruz, it explores how the interaction between the body and machines creates immersive and participatory aesthetic experiences.Lozano-Hemmer employs technology to transform the viewer into an active participant. Briceño questions the boundaries of human visuality through technological devices and everyday materials, whilst Cruz exposes invisible data in daily life through the interaction between body and technology.The article identifies a common aesthetic thread that can be understood as poetic interactivity (Penny 2000), which destabilizes traditional forms of perception and contributes to redefining the role of the spectator in the algorithmic age. These practices position contemporary art as a critical space where digital technologies expand sensory experience and expose the tensions between image, technology and power.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados