Memòria a través del nou art dels mitjans: des de la implantació fins a la remembrança en una societat posthumana

• Samantha Mealing ^[1] ; Rachel de Joode ^[1] ; Francesco Pampiglione ^[1]
  1. [1] Danube University Krems
• Localización: Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, ISSN-e 1695-5951, Nº. 36 (Node 36. Memory matters: navegant per la història de l'art, la ciència i la tecnologia), 2025, págs. 1-10
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Memory through new media art: from implantation to remembrance in a posthuman society
  • Memoria a través del nuevo arte de los medios: desde la implantación hasta la remembranza en una sociedad poshumana
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    A través del análisis crítico, este documento examina la dinámica antitética y análoga entre memoria orgánica y sintética dentro de la obra de arte biológica de 1997 de Eduardo Kac Time Capsule y la obra de arte de IA de M. Eifler de 2020 Prosthetic Memory. El uso de Kac y Eifler de prótesis y redes digitales sustituye al cuerpo humano por una presencia humana desmaterializada. Esta combinación única sitúa la nueva historia del arte de los medios como un elemento de cambio poshumano, incorporando la corporealidad, la migración y el aumento. Un análisis comparativo entre Time Capsule y Prosthetic Memory revela resultados comunes en los que el cuerpo y la memoria se convierten en problemas de corporealidad, la migración afecta a los cuerpos y la tecnología, y el aumento impulsa la evolución de la tecnología y la memoria. En consecuencia, la memoria se convierte en el agente de unión de la historia del arte a través de un enfoque transdisciplinario y multifacético en expansión. Al examinar las conexiones entre el bioarte y el arte de la IA, hacemos un seguimiento progresivo de las consecuencias evolutivas de la memoria a través de la acción, los medios y el material. Time Capsule y Prosthetic Memory presentan ejemplos de una transformación holística de la memoria humana digital centrada en cuerpo y mente.

  • català

    A través de l'anàlisi crítica, aquest document examina la dinàmica antitètica i anàloga entre memòria orgànica i sintètica dins de l'obra d'art biològica de 1997 d'Eduardo *Kac Time *Capsule i l'obra d'art de *IA de M. *Eifler de 2020 *Prosthetic *Memory. L'ús de *Kac i *Eifler de pròtesi i xarxes digitals substitueix al cos humà per una presència humana *desmaterializada. Aquesta combinació única situa la nova història de l'art dels mitjans com un element de canvi posthumà, incorporant la *corporealidad, la migració i l'augment. Una anàlisi comparativa entre Time *Capsule i *Prosthetic *Memory revela resultats comuns en els quals el cos i la memòria es converteixen en problemes de *corporealidad, la migració afecta als cossos i la tecnologia, i l'augment impulsa l'evolució de la tecnologia i la memòria. En conseqüència, la memòria es converteix en l'agent d'unió de la història de l'art a través d'un enfocament transdisciplinari i multifacètic en expansió. En examinar les connexions entre el *bioarte i l'art de la *IA, fem un seguiment progressiu de les conseqüències evolutives de la memòria a través de l'acció, els mitjans i el material. Time *Capsule i *Prosthetic *Memory presenten exemples d'una transformació holística de la memòria humana digital centrada en cos i ment.

  • English

    Through critical analysis, this paper examines the antithetic and analogous dynamics between organic and synthetic memory within Eduardo Kac’s 1997 bio artwork Time Capsule and M. Eifler’s 2020 AI artwork Prosthetic Memory. Kac and Eifler’s use of prosthetics and digital networks sub-stitutes the human body for a dematerialized human presence. This unique combination situates new media art history as a fixture of posthuman change, incorporating corporeality, migration and augmentation. A comparative analysis between Time Capsule and Prosthetic Memory reveals mutual outcomes in which body and memory become issues of corporeality, migration impacts bodies and technology, and augmentation drives the evolution of technology and memory. Con-sequently, memory becomes the binding agent throughout an expanding transdisciplinary and multifaceted approach to art history. By examining the connections between bio art and AI art, we progressively trace memory’s evolutionary consequences through action, media and material. Time Capsuleand Prosthetic Memory present examples of a holistic transformation of digital human memory centring on the body and mind. The issues presented in our analysis of these artworks, such as augmentation, corporeality and migration, highlight how new media art can shift the conversation about human evolution and present active examples of networks archiving the growing indivisibility of organic life and virtual data.