Nostàlgia del presocial.: The Walking Dead i els substrats ideològics i mitològics contemporanis

• Isaac Gonzàlez Balletbò ^[1]
  1. [1] Universitat Oberta de Catalunya

     Universitat Oberta de Catalunya

     Barcelona, España

     
• Localización: Digithum: A relational perspective on culture and society, ISSN-e 1575-2275, Nº. 33, 2024
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Nostalgia of the presocial.: The Walking Dead and contemporary ideological and mythological substrates
  • Nostalgia de lo presocial.: The Walking Dead y los sustratos ideológicos y mitológicos contemporáneos
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    En el presente artículo se analiza un aspecto clave sobre los imaginarios sociales, con el objetivo de entablar un diálogo entre las distintas perspectivas que analizan sobre los componentes mitológicos e ideológicos inscritos en las representaciones culturales, a través de un análisis crítico de la popular serie The Walking Dead. La tesis que defendemos es que en la construcción de la narrativa de serie el zombi no es el epicentro mitológico del relato, sino que sirve para la creación del contexto narrativo, plausible e hiperrealista, donde es posible desarrollar la enésima interpelación a los verdaderos fundamentos ontológicos y morales del individuo y de la sociedad contemporánea. En su sustrato mitológico, la narración aúna y satura en un relato de gran plausibilidad los ecos instrumental-racionalistas y los románticos –con resonancias rousseaunianas no evidentes– que están en la génesis del individualismo moderno. En su sustrato ideológico explícito, la serie construye un relato virtuoso que interpela a la no determinación de los roles sociales sobre la base de la posición estructural de la que se parte –especial-mente en lo relativo al binomio sexo/género. En su sustrato ideológico subyacente, refuerza una de las codificaciones morales e ideológicas más conservadoras –y también más extendidas–, de orientación comunitarista, que sitúan el germen del malestar del sujeto contemporáneo en el intervencionismo del estado y en los principios humanistas y universalistas de raíz ilustrada que conforman su tejido moral hegemónico. Tal conjunción acaba construyendo una representación especialmente atractiva de lo que proponemos llamar nostalgia de lo presocial, acaso el componente más relevante entre los imaginarios de la contemporaneidad.

  • català

    En el present article s'analitza un aspecte clau sobre els imaginaris socials, amb l'objectiu d'entaular un diàleg entre les diferents perspectives que analitzen sobre els components mitològics i ideològics inscrits en les representacions culturals, a través d'una anàlisi crítica de la popular sèrie *The *Walking *Dead. La tesi que defensem és que en la construcció de la narrativa de sèrie el zombi no és l'epicentre mitològic del relat, sinó que serveix per a la creació del context narratiu, plausible i hiperrealista, on és possible desenvolupar l'enèsima interpel·lació als veritables fonaments ontològics i morals de l'individu i de la societat contemporània. En el seu substrat mitològic, la narració conjumina i satura en un relat de gran plausibilitat els ressons instrumental-racionalistes i els romàntics –amb ressonàncies *rousseaunianas no evidents– que estan en la gènesi de l'individualisme modern. En el seu substrat ideològic explícit, la sèrie construeix un relat virtuós que interpel·la a la no determinació dels rols socials sobre la base de la posició estructural de la qual es parteix –especial-ment quant al binomi sexe/gènere. En el seu substrat ideològic subjacent, reforça una de les codificacions morals i ideològiques més conservadores –i també més esteses–, d'orientació comunitarista, que situen el germen del malestar del subjecte contemporani en l'intervencionisme de l'estat i en els principis humanistes i universalistes d'arrel il·lustrada que conformen el seu teixit moral hegemònic. Tal conjunció acaba construint una representació especialment atractiva del que proposem dir nostàlgia del presocial, potser el component més rellevant entre els imaginaris de la contemporaneïtat.

  • English

    This article discusses a key aspect of social imaginaries, aiming to engage in dialogue with the various perspectives regarding the myth-ological and ideological components involved in cultural representations, through a critical analysis of the popular series The Walking Dead. The thesis we defend is that, in constructing the serial narrative, the zombie is not the mythological epicentre of the story; rather, it serves to create a plausible and hyper-realistic context in which it is possible to explore the true ontological and moral fundamentals of the individual and contemporary society. Within its mythological substrate, the narration combines and saturates a highly plausible account with instrumental-rationalistic and romantic echoes – featuring non-obvious Rousseauian resonances – that are foundational to modern individualism. In its explicit ideological substrate, the series constructs a virtuous narrative that addresses the non-determination of social roles based on the structural positions from which they originate – particularly regarding the sex/gender binary. In its underlying ideological substrate, it reinforces one of the most conservative – and also most widespread – moral and ideological codes of communal orientation, which attribute the source of contemporary discomfort to the interventionism of the state and the humanist and universalist principles of Enlightenment roots that constitute its hegemonic moral fabric. Such a conjunction ultimately builds a particularly alluring representation of what we propose to call the nostalgia of the presocial, which is the most significant component among the imaginaries of contemporaneity.