El carlisme i la Primera Guerra Carlina

• Autores: Maria Carme Bermúdez i Moyano, Rossend Casallarch i Montràs, Jaume Clarà i Arisa, Eduard Gómez Costa, Roser Portet i Capdevila, Ramon Tarter i Fonts
• Localización: Modilianum: Revista d'estudis del Moianès, ISSN-e 1130-1252, Nº. 1, 1989 (Ejemplar dedicado a: La crema de Moià (8, 9 i 10 d'octubre de 1839)), págs. 19-22
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Segons versions molt simplistes, el carlisme es redueix a un conflicte dinàstic esdevingut després de la mort de Ferran VII sense descendència masculina, esdevinguda en 1833. La corona quedà representada per la reina Maria Cristina de Nàpols, regent d'Isabel II, menor d'edat. Aquest fet no fou acceptat pel germà del rei mort, Caries Maria Isidre de Borbó, basant-se en la Llei Sàlica, d'ascendència franca, promulgada per Felip V en 1713, que prohibia la successió al tron a les dones. Aquesta Llei, que ja s'havia intentat anul·lar en temps de Carles IV a través d'una pragmàtica que no fou mai promulgada, va ser abolida, primer en 1830 i, ja definitivament, en 1832. Els seguidors de Carles Maria Isidre es convertiren en els anomenats carlins, rebent el recolzament de les classes ultraconservadores de l'Estat, mentre els cristins o isabelins tenien el suport de les classes liberals.