Desde los estudios de memoria, este trabajo analiza cómo la investigación llevada adelante por el Instituto Vasco de Criminología (IVAC-KREI) significó el reconocimiento de nuevas memorias colectivas, y a la vez,la identificación y reparación de víctimas de violencia de motivación política de autoridad estatal en el País Vasco. El desempeño llevado adelante por el IVAC-KREI ha puesto de manifiesto la necesidad de contar con una memoria colectiva que sea inclusiva de aquellas producidas por relatos invisibilizados a lo largo de los años. De esta forma, este trabajo permite reflexionar sobre una nueva manera de continuar por el camino de la paz y la convivencia en el País Vasco.
From the perspective of memory studies, this paper analyzes how the research carried out by the Basque Institute of Criminology (IVAC-KREI) meant the recognition of new collective memories, and at the same time the identification and reparation of victims of politically motivated violence of state authority in the Basque Country. The work carried out by the IVAC-KREI has highlighted the need for a collective memory that includes those produced by narratives which rendered invisible over the years. In this vein, this work allows us to reflect on a new way to continuethe path of peace and coexistence in the Basque Country.
Des dels estudis de memòria, aquest treball analitza com la investigació duta endavant per l'Institut Basc de Criminologia (IVAC-KREI) va significar el reconeixement de noves memòries col·lectives, i alhora la identificació i la reparació de víctimes de violència de motivació políticad'autoritat estatal al País Basc. L'exercici portat endavant per l'IVAC-KREI ha posat de manifest la necessitat de comptar amb una memòria col·lectiva que sigui inclusiva d'aquelles produïdes per relats invisibilitzats al llarg dels anys. D'aquesta manera, aquest treball permet reflexionar sobre una nova manera de continuar pel camí de la pau i la convivència al País Basc.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados