¿Deber moral o derecho civil?: Los usos y relatos de la memoria a propósito de la derogación de la ley de memoria democrática de Aragón

• Jon Gómez Garmendia ^[1]
  1. [1] Red Internacional de Estudios en Sociología Jurídico-Penal (RIESJP)
• Localización: Crítica penal y poder: una publicación del Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos, ISSN-e 2014-3753, Nº. 28, 2025, págs. 183-210
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Moral duty or civil right?: The uses and narratives of memory in the context of the repeal of the Aragon Democratic Memory Law
  • Deure moral o dret civil?: Els usos i relats de la memòria a propòsit de la derogació de la llei de memòria democràtica d'Aragó
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La concepción de la memoria como deber moral ha sido puesta en duda por posiciones ideológicas de la extrema derecha y por la propia Academia. Estas políticas públicas de memoria que han sido construidas sobre las ideas de responsabilidad común y en que labarbarie no volviera a ocurrir nunca más han sido criticadas por seguir un relato partidista y utilizar el sufrimiento de las víctimas. Partiendo de esta tensión, el presente escrito tiene la finalidad de analizar y reflejar las discontinuidades ycontinuidades que implican las leyes de memoria. Una tarea que nos llevará a analizar los usos y relatos sobre la memoria en algunas políticas públicas de memoria aplicadas en el Estado español. En especial, la Ley 14/2018 de memoria democrática de Aragón. Una ley que fue derogada en 2024 a causa de los discursos antagónicos a la memoria comprendida como deber moral. Para ello, bajo un enfoque metodológico cualitativo, se han revisado fuentes documentales como los debates de las Cortes de Aragón, comparecencias ante los medios de comunicación, los resultados de procesos participativos o las comunicaciones de las entidades memorialistas. Un estudio que, en definitiva, nos invita a repensar y reformular la memoria y a debatir si merece la pena reconsiderar su interpretación enla labor de una criminología crítica global y/o una sociología jurídico-penal.

  • català

    La concepció de la memòria com a deure moral ha estat posada en dubte per posicions ideològiques de l'extrema dreta i per la mateixa Acadèmia. Aquestes polítiques públiques de memòria que han estat construïdes sobre les idees de responsabilitat comuna i en què la barbàrie no tornés a passar mai més han estat criticades per seguir un relat partidista i utilitzar el patiment de les víctimes. Partint d'aquesta tensió, aquest escrit té la finalitat d'analitzar i reflectir les discontinuïtats i les continuïtats que impliquen les lleis de memòria. Una tasca que ens portarà a analitzar els usos i els relats sobre la memòria en algunes polítiques públiques de memòria aplicades a l'Estat espanyol. Especialment, la Llei 14/2018 de memòria democràtica d'Aragó. Una llei que va ser derogada el 2024 a causa dels discursos antagònics a la memòria compresa com a deure moral. Per això, sota un enfocament metodològic qualitatiu, s'han revisat fonts documentals com els debats de les Corts d'Aragó, compareixences davant dels mitjans de comunicació, els resultats de processos participatius o les comunicacions de les entitats memorialistes. Un estudi que, en definitiva, ens convida a repensar i reformular la memòria i a debatre si val la pena reconsiderar-ne la interpretació en la tasca d'una criminologia crítica global i/o una sociologia juridicopenal.

  • English

    The conception of memory as a moral duty has been questioned by ideological positions of the extreme right and by the Academy. These public memory policies that have been built on the ideas of common responsibility and that barbarity should never happen again have been criticized for following a partisan narrative and using the suffering of the victims. Starting from this tension, the present writing aims to analyze and reflect the discontinuities and continuities that memory laws imply. A task that will lead us to analyze the uses and narratives about memory in some public memory policies applied in the Spanish State. In particular, 14/2018 Law of democratic memory in Aragon. A law that was repealed in 2024 due to the antagonistic discourses to memory understood as a moral duty. To this end, using a qualitative methodological approach, documentary sources such as debates in the Cortes of Aragon, appearances before the media, the results of participatory processes and communications from memorial entities have been reviewed. A study that, in short, invites us to rethink and reformulate memory and to debate whether it is worth reconsidering its interpretation in the work of a global critical criminology and/or a legal-criminal sociology.