Negacionismos y democracia:: la trama neoliberal y el malestar sobrante

• Valeria Thus ^[1]
  1. [1] Universidad de Buenos Aires

     Universidad de Buenos Aires

     Argentina

     
• Localización: Crítica penal y poder: una publicación del Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos, ISSN-e 2014-3753, Nº. 28, 2025, págs. 111-135
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Denialism and democracy:: the neoliberal plot and the remaining malaise
  • Negacionismes i democràcia:: la trama neoliberal i el malestar sobrant
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El negacionismo es un concepto difuso que se refiere a muchos significantes y ha sido utilizado para situaciones diversas. Se habla de modo indistinto de los negacionismos del Holocausto, del genocidio armenio, de las dictaduras en el Cono Sur, de los crímenes internacionales en general, de la pandemia, del cambio climático, entre otros. Si bien en sus orígenes se refería a la negación del Holocausto, actualmente el fenómeno de negación de hechos históricos es mucho más amplio,definiéndolocomo un fenómeno político en el que no se debe pasar por alto el vínculo cómplice entre el aniquilamiento del ayer y la negación de hoy: porque la negación del ataque más extremo a la dignidad humana que es el genocidio, busca generar condiciones de repetición, volver a validar ideas, representaciones y prácticas de exterminio, naturalizando y habilitando nuevas violencias en la discursividad social con una agenda regresiva de derechos. En este texto nos preguntaremos si existe alguna ligazón entre los negacionismos de ayer con los de hoy, tomando como hipótesis que lo que tienen en común los viejos (de los autoritarismos) y los nuevos negacionismos (del cambio climático, la pandemia, etc.) es la subjetividad neoliberal (en tanto racionalidad política) que los anuda, los sedimenta, los alienta y constituye la trama para que aquellos se desplieguen.

  • català

    El negacionisme és un concepte difús que fa referència a molts significants i ha estat utilitzat per a situacions diverses. Es parla de manera indistinta dels negacionismes de l'Holocaust, del genocidi armeni, de les dictadures al Con Sud, dels crims internacionals en general, de la pandèmia, del canvi climàtic, entre d'altres. Si bé en els seus orígens es referia a la negació de l'Holocaust, actualment el fenomen de negació de fets històrics és molt més ampli, definint-lo com un fenomen polític en què no s'ha de passar per alt l'enllaç còmplice entre l'anihilament de l'ahir i la negació d'avui: perquè la negació de l'atac més extrem a la dignitat humana validar idees, representacions i pràctiques d'extermini, naturalitzant i habilitant noves violències a la discursivitat social amb una agenda regressiva de drets. En aquest text ens preguntarem si hi ha algun lligam entre els negacionismes d'ahir amb els d'avui, prenent com a hipòtesi que el que tenen en comú els vells (dels autoritarismes) i els nous negacionismes (del canvi climàtic, la pandèmia, etc.) és la subjectivitat neoliberal (en tant que racionalitat política) que els lliga, els sedimenta, els encoratja i constitueix la trama per a que aquells es desenvolupin.

  • English

    Denial is a diffuse concept which refers to many meanings and has been used for diverse situations. It is used interchangeably to refer to Holocaust denial, the Armenian genocide, Southern Cone dictatorships, international crimes, the pandemic, climate change, among others. Although in its origins referred to the denial of the Holocaust, currently the phenomenon of denial of historical facts is much broader, defining it as a political phenomenon in which the complicit link between the annihilation of yesterday and the denial of today should not be overlooked: because the denial of the most extreme attack on human dignity, which is genocide, seeks to generate conditions of repetition, to re-validate ideas, representations and practices of extermination, naturalizing and enabling new violence in social discourse with a regressive rights agenda. In this text we will ask if there is any connection between the denialisms of yesterday and current denials, assuming as a hypothesis that what the old (authoritarianism) and new denialisms (of climate change, the pandemic, etc.) have in common, is the neoliberal subjectivity (as political rationality) which sediments, encourages them and constitutes the plot to unfold.