Species-specific trance metals bioaccumulation in tuna species

• Daniela Alexandra Chanto-garcía ^[2] ; Antoni Sureda ^[1] ; Sámar Saber ^[3] ; David Macías ^[3] ; Miguel Cabanellas-Reboredo ^[2]
  1. [1] Universitat de les Illes Balears

     Universitat de les Illes Balears

     Palma de Mallorca, España

     
  2. [2] Centro Oceanográfico de Baleares
  3. [3] Centro Oceanográfico de Málaga

  Mostrar afiliaciones +
• Localización: VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears: Ponències i resums / coord. por Guillem Xavier Pons Buades, Laura del Valle Villalonga, Damià Vicens Xamena, Samuel Pinya Fernández, Miquel McMinn Grivé, Francesc Pomar Bauzà, Vol. 1, 2018 (VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears), ISBN 978-84-09-06632-2, págs. 140-141
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Bioacumulació espècie-específica de metalls traça a Tonyines
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen
  • català

    La bacora Thunnus alalunga i el bonítol ratllat Katsuwonus pelamis son unes espècies altament migratòries amb un alt valor socio-ecològic (son depredadors que encapçalen la cadena tròfica i son habitualment consumits per l’home). El patró de bioacumulació dels principals contaminants metàl·lics (Mercuri-Mg, Plom-Pb i Cadmi-Cd) es va analitzar utilitzant espectrometria de masses de plasma acoblat inductivament en el múscul de les espècies mencionades per tal d’abordar dos objectius principals: 1) determinar i comparar la bioacumulació espècie-específica entre aquestes espècies de tonyina, i 2) avaluar les propietats saludables d'aquests valuosos recursos basades en els límits de metalls traça establerts per l’European Commission Regulation (ECR). Anàlisis uni- (Models mixtes lineals generalitzats; GLMMs) i multi-variants (anàlisi de redundància; RDA) van indicar una bioacumulació diferencial entre aquestes dues grans espècies pelàgiques. Mentre que T. alalunga acumula concentracions més altes de Mg, K. pelamis acumula concentracions més elevades de Cd i Pb. Probablement la dieta (major acumulació de Hg en depredadors que s’alimenten a major fondària) i l'origen (la menor acumulació potencial de Cd associada a les salinitats mediterrànies més altes i la disminució abrupta de la concentració de Pb al mar Mediterrani com a resposta a la política anticontaminació relacionada amb les limitacions de l'ús d'additius de plom en la benzina) són els trets ecològics que explicarien el patró de bioacumulació detectat. Addicionalment, els nivells mitjans màxims de Hg (0,199±0,0601 mg.kg - 1 de pes humit-ph detectats a T. alalunga), Cd (0,0075±0,0049 mg.kg -1 ph, detectats a K. pelamis) i Pb (0,0031±0,0017 mg.kg -1 ph, detectats també a K. pelamis) es troben per sota dels límits tolerables considerats per l’ECR

  • English

    Albacore Thunnus alalunga and skipjack tuna Katsuwonus pelamis are highly migratory species with a high socio-ecological value (are top-predators commonly consumed by human). These tuna species are caught in the Balearic Sea (Western Mediterranean) mainly in summer, when the resident T. alalunga population temporally coexist with allochthonous K. pelamis population which is believed coming from Atlantic waters. Bioaccumulation pattern of the main metal pollutants (Mercury-Hg, Lead-Pb and Cadmium-Cd) were analysed in muscle tissues of these mentioned species using Inductively Coupled Plasma Mass Spectrometry in order to address two main objectives: 1) to determine and compare the species-specific bioaccumulation between these tuna species, and 2) to assess the healthy properties of such valuable resources based on the trace metal limits stablished by European Commission Regulation (ECR). Uni- (Generalized linear mixed models; GLMMs) and multi-variant (Redundancy analysis; RDA) analyses indicated a differential bioaccumulation between these two large pelagic species. While T. alalunga accumulate higher concentrations of Hg, K. pelamis accumulate higher concentrations of Cd and Pb. Probably the diet (higher Hg containing prey in deeper-ranging predators compared to shallow-ranging) and origin (the potential less accumulation of Cd associated to higher Mediterranean salinities and the abrupt decrease of lead concentration in the Mediterranean Sea as a response to antipollution policy related to limitations of the use of lead additives in gasoline) are the ecological traits that would explain the bioaccumulation pattern detected. Additionally, the maximum mean levels of Hg (0.199±0.0601 mgkg -1 weight wet-ww detected in T. alalunga), Cd (0.0075±0.0049 mgkg -1 ww, detected in K. pelamis) and Pb (0.0031±0.0017 mgkg -1 ww, also detected in K. pelamis) were below the tolerable limits considered by ECR.