Malgrat la importància socio-ecològica del calamar europeu (Loligo vulgaris), alguns aspectes del seu comportament encara són una incògnita a causa de la dificultat de la seva observació en estat salvatge. Per tal de millorar el coneixement en aquest camp, aquest estudi tracta per primera vegada el comportament de depredació i alimentari del L. vulgaris (inclosos els patrons corporals i posturals, així com les estratègies realitzades). Per aconseguir aquest objectiu, es va realitzar un conjunt d’experiments en captivitat (n=15 calamars). Es van oferir individualment dos tipus de preses (gambes i peixos) per identificar la tàctica de caça, patrons corporals i estratègies d’alimentació realitzades per cada calamar. Es van registrar tres estratègies segons el tipus de presa: per capturar el peix, i) els calamars només van utilitzar els tentacles; per capturar la gamba, ii) els calamars van utilitzar exclusivament els braços (emboscada), iii) o una estratègia mixta incloent tentacles i braços (emboscada i tentacles). Respecte als patrons corporals, segons el tipus de presa, es van observar diferents components cromàtics, locomotors i posturals durant cada una de les fases de depredació estandarditzades pels cefalòpodes: atenció, posicionament, captura i després de la captura (aquesta última fase inclosa en aquest estudi). Alguns d’aquests components es descriuen en estudis previs relacionats amb el gènere Loligo, principalment relacionats amb situacions d’estrès i excitació. Els calamars van mostrar diferències relacionades amb el consum de cada tipus de presa: les gambes van ser devorades senceres i encara vives, mentre que els peixos van ser morts amb una mossegada a la part dorsal del cap. Llavors, els peixos sempre van ser devorats del cap a l’aleta caudal per tal d’evitar lesions potencials causades per les espines. No obstant, depenent de la mida dels calamars, es van trobar diferències en les estratègies d’alimentació. De fet, els calamars més grans menjaven més ràpid, mentre que els més petits rebutjaven parts del cos de la presa. La capacitat de consum (p. ex., la mida de la boca, ràtios metabòlics) i l’habilitat en les maniobres de consum (aprenentatge/experiència) són presentades com possibles causes d’aquests patrons
Despite the essential socio-ecological role of the European Squid (Loligo vulgaris), some aspects of its behaviour still elusive because of the difficulty for observing some behaviours in wild. In order to improve the knowledge on this field, this study addresses for the first time the hunting and feeding behaviour of L. vulgaris (including body and postural patterns, as well the strategies performed). To achieve this goal, a set of experiments were carried out in captivity (n=15 squid). Two types of prey (prawn and fish) were individually offered in order to identify the hunting tactic, body pattern and feeding strategy performed by each squid. Three hunting strategies were registered according to the prey type: to size fish, i) squid only used tentacles; to seize prawn, ii) squid used only arms (ambush), iii) or a mixed-strategy using tentacles and arms (ambush and tentacles). Regarding to body patterns, different chromatic, locomotor and postural components, attending to prey type, were observed during each predation phase standardized for cephalopods: attention, positioning, seizure and after seizure (last phase included in this study). Some of these components are described in previous studies related to genera Loligo, mainly related to stress and excitation situations. Squid showed differences related to the consumption of each type of prey: while squid consumed completely shrimp alive, squid killed fish by biting the dorsal part of the head. Then, fishes were always devoured from head to caudal fin avoiding some potential injuries caused by fish bones. However, attending to squid size, differences in feeding strategy were observed. In fact, largest squid ate faster while smaller ones always refused some parts of the fish seized. The consumption capacity (e.g., size of mouth, metabolic rates) and the skill in the consumption (learning/experience) are proposed as plausible causes for these patterns.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados