Resumen de Lower to Late Pleistocene coastal deposits of Eivissa (Western Mediterranean): Chronology and evolution

Laura del Valle Villalonga, Francesc Pomar Bauzà, Joan Josep Fornós Astó, Lluís Gómez Pujol, Alida Timar-Gabor

• English

  This study deals with the sedimentary and stratigraphic description of Pleistocene deposits from seven coastal areas of Eivissa Island (Balearic Islands). Twenty-two sedimentary facies have been described involving the succession of eolian, colluvial and edaphic environments. Carbonate sandstones, breccias and silty deposits are the main component of these sequences. Despite the extensive eolian systems outcropping along the coast of Eivissa Island, there are very few studies performing a chronological framework of these deposits. Luminescence measurements were carried out using an automated RisØ TL/OSL-DA-20 reader in the Luminescence Dating Laboratory of Babes-Bolyai University (Cluj-Napoca, Romania) under low intensity red light. OSL dating of nineteen eolian levels indicate that their deposition took place between the Lower and Late Pleistocene, establishing a paleoclimatic evolution of Eivissa Island since 950 ka to 70 ka. Eolian activity in Eivissa Island can be correlated with regression episodes which took place during cold periods associated with different isotopic stages, specially the MIS 26/22, 18, 16, 12, 10, 8, 6 and 4. Similar results have been obtained from many sites along the Western Mediterranean Sea such as Mallorca, Sardinia, Liguria.

• català

  Aquest estudi fa una descripció sedimentològica i estratigràfica dels dipòsits del Pleistocè a partir de set zones costaneres d'Eivissa (Balears). S'han descrit vint-i-dues fàcies sedimentàries que impliquen la successió d'ambients eòlics, col·luvials i edàfics. Els gresos carbonatats, les bretxes i els dipòsits llimosos són els principals components d'aquestes seqüències. Malgrat els extensos dipòsits eòlics que cobreixen la costa d'Eivissa, hi ha molt pocs estudis que realitzin un marc cronològic d'aquests dipòsits. Les datacions per luminescència es van realitzar mitjançant un lector RisØ TL / OSL-DA-20 automatitzat en el Laboratori Luminescence Dating de la Universitat Babes-Bolyai (ClujNapoca, Romania) sota llum vermella de baixa intensitat. Les dades OSL de dinou nivells eòlics indiquen que la seva deposició va tenir lloc entre el Pleistocè inferior i superior, establint una evolució paleoclimàtica de l'illa d'Eivissa des de 950 ka fins a 70 ka. L'activitat eòlica a l'illa d'Eivissa es relaciona amb els episodis de regressió que van tenir lloc durant els períodes freds associats a diferents estadis isotòpics, concretament els MIS 26/22, 18, 16, 12, 10, 8, 6 i 4. , Resultats similars s'han obtingut a molts llocs de la Mediterrània occidental com Mallorca, Sardenya o Ligúria.