Ventalls al·luvials alimentats per dunes costaneres: arquitectura de fàcies i evolució de l’ambient deposicional

• Pomar, Francesc ^[1] ; Del Valle, Laura ^[1] ; Fornós, Joan J. ^[1] ; Gómez-Pujol, Lluís ^[1] ; Timar-Gabor, Alida ^[2] ; Anechitei-Deacu, Valentina ^[2]
  1. [1] Universitat de les Illes Balears

     Universitat de les Illes Balears

     Palma de Mallorca, España

     
  2. [2] Babeș-Bolyai University

     Babeș-Bolyai University

     Rumanía

     
• Localización: VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears: Ponències i resums / coord. por Guillem Xavier Pons Buades, Laura del Valle Villalonga, Damià Vicens Xamena, Samuel Pinya Fernández, Miquel McMinn Grivé, Francesc Pomar Bauzà, Vol. 1, 2018 (VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears), ISBN 978-84-09-06632-2, págs. 31-34
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen
  • català

    El present treball fa una descripció sedimentològica i estratigràfica de dipòsits litorals del Pleistocè que presenten evidències de processos d’interferència entre ambients al·luvials i ambients eòlics. Malgrat inicialment són dos ambients diferents, amb diferents processos i formes resultants, sovint la seva interacció produeix dipòsits que comparteixen característiques d’ambdós ambients, així com mantenen elements heretats l’un de l’altre. El clima pareix ser un dels controls més importants en l’amplificació o mitigació del predomini d’un ambient sobre l’altre, així com en l’aportació sedimentària, precipitació, escorrentia o transport eòlic. En aquest estudi, s’han descrit les principals fàcies sedimentàries que representen la successió d’ambients eòlics, al·luvials-col·luvials i ambients costaners. Els principals materials que les composen són els gresos bioclàstics, les bretxes, els conglomerats i els dipòsits llimosos. Les cronologies realitzades mitjançant OSL de nivells eòlics indiquen que la deposició va produir-se durant els períodes de refredament i de descens del nivell de la mar ocorreguts en els darrers 130 ka. Durant aquests períodes les costes es caracteritzaven per estar ocupades per un camp dunar que avançava cap a l’interior que podia ser desmantellat total o parcialment durant revingudes sobtades produïdes per intenses precipitacions. D’aquesta manera, el sediment eòlic s’incorporava al sistema al·luvial.

  • English

    This study deals with sedimentological and stratigraphic description of Pleistocene coastal deposits which show evidence of interference processes between alluvial and aeolian environments. Although initially, they are two different environments, with different processes and resulting forms, their interaction often produces deposits that share characteristics of both environments, as well as, maintain elements inherited from each other (i.e. sediment). The climate seems to be one of the most important controls on the role and magnitude of each environment in terms of the sedimentary supply, precipitation, runoff or aeolian transport. Main sedimentary facies have been described in this study representing the succession of aeolian, alluvial-colluvial and coastal environments. The main materials that compose these deposits are bioclastic sandstones, breccias, conglomerates and silty deposits. The chronologies performed by means of OSL on aeolian levels indicate that their deposition took place during periods of cooling and sea level dropping occurred in the last 130 ka. During these periods, the coasts were characterized by a dune field moving inland that could be dismantled totally or partially during flashfloods produced by intense precipitations. In this way, the aeolian sediment was incorporated into the alluvial system.