Aquest article pretén donar un punt de vista personal a partir de l’experiència, sobre la necessitat de formar joves sense estudis en capacitats tècniques professionals, però també socioemocionals, que els permetin no només entrar en el mercat laboral, sinó també mantenir els llocs de feina i evitar l’exclusió social. Per aquest motiu, es fa un recorregut per les darreres experiències en formació per a l’ocupació des dels inicis de les primeres escoles taller fins als certificats de professionalitat, passant pels canvis econòmics, però també socials que es varen produir després de la crisi econòmica de 2008. Finalment, es fa una reflexió sobre les dificultats actuals d’aquests joves per assolir els coneixements i dels docents per impartir la docència i se suggereixen algunes propostes de millora.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados