Resumen de La creació del pla de formació, un plantejament estratègic pera una pràctica transformadora.
Quina formació fem els mestres? de què ens serveix? què aprenem amb la formació que fem? quèvolem aprendre? o, qui ens forma? són, entre d’altres, algunes de les preguntes que ens fem quanpensem en el sentit de la formació que hem d’oferir i fer els educadors i educadores de l’escolaperquè, massa sovint, ens passa que allò que s’aprèn o les idees que apareixen al llarg d’unaformació són de difícil aplicació en el propi centre i, mentre acabem la formació enlluernats,il·lusionats i optimistes, apareix un important desànim i desencís quan, traslladats al propi context, larealitat impedeix que es pugui aplicar tot allò que s’ha dit, vist, viscut i experimentat en el cursrealitzat. També ens acaba passant que elaborem una llarga llista de «si no fos...» que, plenad’excuses, s’allarga fins a l’infinit i és prou suficient per justificar que, després de la formaciórealitzada, tot segueixi igual en la pràctica educativa dels mestres i la formació realitzada queda comun bon record quan, entrant a l’aula, ens desanimem en veure que tot allò que ens han explicat ésforça lluny del que podem aplicar a la pròpia realitat autojustificant-nos dient que «a la meva escola,això és impossible d’aplicar!». Entremig, o s’accentua la frustració i baixa l’autoestima dient-nos una ialtra vegada «jo sóc incapaç de fer això» o, ens apareix l’enveja, en veure que algú pot fer«experiències genials i úniques». No oblidem però, que quan hi ha una experiència de formaciónegativa i improductiva, s’alimenta, en els equips, grans dosis de passivitat i desmotivació queimpedeixen la innovació i la investigació a l’aula.Hem entès i experimentat que la clau de l’èxit (si es pot dir així) en la formació del professorat ésaconseguir la implicació dels participants en el procés formatiu i provocar-los repte d’aprenentatge.Donat que un dels objectius del pla de formació és oferir al professorat una formació útil icontextualitzada perquè els educadors i educadores siguin cada vegada més capaços de millorar lapròpia pràctica, es fa indispensable implicar-los en el procés formatiu, que se’n sentin protagonistesdes del primer moment de manera que s’aconsegueixi que la formació se senti com una necessitat del’equip que la rep i plantejar-los problemes reals i propers a la pràctica sobre els quals s’hi reflexiona ies fan propostes útils i aplicables a cada realitat.Què ha de canviar, a l’escola, per aconseguir que la formació sigui útil i pràctica i que, alhora, faciavançar els educadors, no tant en l’adquisició de més coneixements sinó en la reflexió sobre lapràctica? En la presa de decisions? En l’anàlisi de la realitat? En processos conscients d’investigacióacció?Sabem que al profe-aprenent li passa el mateix que a l’escolar-aprenent? Sabem que elseducadors, situats com aprenents, experimenten l’aprendre a aprendre?
