La situación peruana en materia de Técnicas de Reproducción Humana Asistida –TERAS, ha tenido un notable incremento desde las últimas décadas debido al surgimiento de diversos factores de índole patológico y/o social que ha generado que las personas recurran a estos nuevos métodos debido al padecimiento de lo que la Organización Mundial de la Salud cataloga como una enfermedad: la infertilidad. En ese sentido, se evidencia que las TERAS vienen cobrando especial preponderancia en el ámbito nacional; sin embargo, al no encontrarse reguladas de forma expresa en la normativa peruana, se han generado una serie de problemas legales en el reconocimiento del vínculo filial de los nacidos por este procedimiento respecto de quienes tuvieron la “voluntad procreacional” de concebirlos. Estos problemas han suscitado diversa jurisprudencia que en su mayoría ha recaído en la determinación de una maternidad o paternidad alternativa. Es así que el presente artículo tiene como objeto presentar y analizar los distintos casos discutidos en la Corte Suprema y en el Tribunal Constitucional del Perú en materia de TERAS, siendo la “ovodonación” y la “gestación subrogada” las que han logrado diversos pronunciamientos judiciales que vienen planteando una interesante línea jurisprudencial sustentada en principios generales del Derecho.
La situació peruana en matèria de Tècniques de Reproducció Humana Assistida –TERAS, ha tingut un notable increment des de les últimes dècades a causa del sorgiment de diversos factors d'índole patològic i/o social que ha generat que les persones recorrin aaquests nous mètodes a causa del patiment del que l'Organització Mundial de la Salut cataloga com una malaltia: la infertilitat. En aquest sentit, s'evidencia que les TERAS venen cobrant especial preponderància en l'àmbit nacional; no obstant això, al no trobar-se regulades de manera expressa en la normativa peruana, s'han generat una sèrie de problemes legals en el reconeixement del vincle filial dels nascuts per aquest procediment respecte dels qui van tenir la “voluntat procreacional” de concebre'ls. Aquests problemes han suscitat diversa jurisprudència que en la seva majoria ha recaigut en la determinació d'una maternitat o paternitat alternativa. És així que el present article té com a objecte presentar i analitzar els diferents casos discutits en la Cort Suprema i en el Tribunal Constitucional del Perú en matèria de TERAS, sent la “ovodonació” i la “gestació subrogada” les que han aconseguit diversos pronunciaments judicials que venen plantejant una interessant línia jurisprudencial sustentada en principis generals del Dret.
In recent decades, Peru has witnessed a remarkable rise in the use of assisted human reproduction technology (ART) which can be attributed to various pathological and social factors. The prevalence of infertility, recognized by the World Health Organization (WHO) as a disease, has led individuals to increasingly turn to these innovative methods. ART has notably gained traction at the national level. However, due to the absence of pertinent explicit regulations in Peru, legal issues have arisen concerning the recognition of the filial bond between those born through these techniques and their parents whohad "procreational will” to conceive them, but not the biological ability. These problems have led to various legal rulings, primarily addressing questions of determining maternity or paternity. This article aims to present and analyze different cases discussed in the Supreme Court and Constitutional Court of Peru related to ART, with a focus on "egg donation" and "surrogacy," which have contributed to the development of an interesting jurisprudence grounded in general principles of law.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados