¿El fin de la «convivencia»? La revuelta mudéjar de Espadán y su reflejo en el paisaje sonoro valenciano del siglo XVI

• Francesc Orts Ruiz ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Quadrivium, ISSN-e 1989-8851, Nº. 15, 2024
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    El reino y la ciudad de València vivieron, entre 1525 y 1526, un episodio que sirve como ejemplo de las dificultades en la convivencia entre cristianos y musulmanes en este territorio. El decreto aprobado por Carlos V en 1525, que reconocía las conversiones forzosas realizadas durante las Germanías, obligaba además a todos los musulmanes del reino a convertirse al cristianismo. Esto provocó diversas reacciones, siendo una de las más violentas la de la sierra de Espadán. En uno de los ataques producidos por los rebeldes se robó una arqueta que contenía las sagradas formas de la parroquia de Xilxes, lo que fue visto como un acto de agravio. La milicia fue convocada, se organizaron actos devocionales, se postergó la procesión del Corpus Christi y, tras la victoria de las tropas ciudadanas, se las recibió triunfalmente y se celebró la procesión en octubre de 1526. Este artículo plantea el análisis de este episodio desde el punto de vista del estudio del paisaje sonoro que desencadenó y cómo este modificó la configuración sónica de la vida cotidiana durante el conflicto, especialmente en la ciudad de València. Utilizaremos para ello fuentes contemporáneas, desde la documentación municipal y catedralicia, hasta crónicas que recogieron la memoria de los hechos.

  • català

    El regne i la ciutat de València van viure, entre 1525 i 1526, un episodi que serveix com a exemple de les dificultats en la convivència entre cristians i musulmans en aquest territori. El decret aprovat per Carles V en 1525, que reconeixia les conversions forçades realitzades durant les Germanies, obligava, a més, a tots els musulmans del regne a convertir-se al cristianisme. Açò va provocar diverses reaccions, sent una de les més violentes la de la serra d’Espadà. En un dels atacs efectuats pels rebels, es va produir el robatori d’una arqueta que contenia les sagrades formes de la parròquia de Xilxes, el que va ser interpretat com un greuge. La milícia va ser convocada, es van organitzar actes devocionals, es va postergar la processó del Corpus Christi i, després de la victòria de les tropes ciutadanes, es va realitzar una rebuda triomfal i es va celebrar la processó en octubre de 1526. Aquest article planteja l’anàlisi d’aquest episodi des del punt de vista de l’estudi del paisatge sonor que va desencadenar i com aquest va modificar la configuració sònica de la vida quotidiana durant el conflicte, especialment a la ciutat de València. Amb aquest objectiu s’ha acudit a fonts contemporànies, des de la documentació municipal i catedralícia, fins a cròniques que van arreplegar la memòria dels fets.

  • English

    Between 1525 and 1526, the kingdom and the city of València experienced an episode that serves as an example of the difficulties in the coexistence between Christians and Muslims in this same territory. The decree approved by Charles V in 1525, which recognised the forced conversions carried out during the Germanies, also obliged all Muslims in the kingdom to convert to Christianity. This provoked various reactions, one of the most violent being in the Sierra de Espadán. In one of the attacks by the rebels, a chest containing the sacred forms of the parish of Xilxes was stolen, which was seen as an act of aggravation. The militia was called up, devotional acts were organised, the Corpus Christi procession was postponed, and, after the victory of the Christian troops, a triumphal reception was held, and the procession was celebrated in October 1526. This article analyses this episode from the point of view of the study of the soundscape it triggered and how it modified the sonic configuration of everyday life during the conflict, especially in the city of València. We will use contemporary sources for this purpose, from municipal and cathedral documentation to chronicles that recorded the memory of the events.