Descriure, mesurar i calcular superfícies agràries a l’Edat Mitjana: un cas pràctic (Mallorca, 1230)

• Pérez Pastor, Plàcid ^[1]
  1. [1] Universitat de les Illes Balears

     Universitat de les Illes Balears

     Palma de Mallorca, España

     
• Localización: Anales de la Universidad de Alicante: Historia medieval, ISSN-e 2695-9747, ISSN 0212-2480, Nº 26 (Arqueología medieval y mundo rural: nuevos horizontes, viejos problemas), 2025, págs. 401-426
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Describe, measure and calculate agricultural surfaces in the Middle Ages: a case study (Mallorca, 1230)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    En el segle de l’ordinador, el distanciòmetre, l’estació total, el GPS, la fotografia aèria, la restitució fotogramètrica, la geo-referenciació, la cartografia digital, els drons i els escàners, tenim tendència a suposar que la mesura de distàncies i el càlcul de superfícies han estat operacions realitzables amb la mateixa facilitat que avui al llarg de la història. Però qualsevol creença en aquest sentit no passa de ser un anacronisme. A l’època medieval l’agrimensura era un treball difícil, poc precís, llarg d’executar i no exempt de conflictes, que no s’ensenyava a les Universitats. Precisava la concurrència de persones pràctiques en oficis múltiples i dotades de coneixements empírics de geometria i aritmètica, que no estaven a l’abast de qualsevol. El present treball analitza les dificultats d’execució d’un pla concret de mesurament d’uns camps de secà a l’illa de Mallorca, amb l’objectiu de convertir-los en horts. El projecte va ser dissenyat pel rei Jaume I i els seus assessors, i està datat l’any 1230. Les tasques de mesurament començaren immediatament i foren realitzades per un conjunt reduït de persones considerades expertes, que deixaren anotades les seves mesures i observacions en un document titulat Llibre de les Quarterades. L’anàlisi de la descripció dels camps i les confrontes permet deduir la forma i les dimensions que tenien, de manera força aproximada. A partir de les unitats de mesura i els instruments utilitzats, les operacions aritmètiques realitzades i la formació tècnica dels protagonistes, aquest article pretén posar de relleu els obstacles que s’havien de superar quan de calcular grans àrees es tractava

  • English

    In the age of the computer, the rangefinder, the total station, GPS, aerial photography, photogrammetric restitution, geo-referencing, digital mapping, drones and scanners, we tend to assume that the measurement of distances and the calculation of surfaces have been operations that can be carried out with the same ease as today throughout history. But any belief in this sense is nothing more than an anachronism. In medieval times, land surveying was a difficult, imprecise, long task and not without conflicts, which was not taught in universities. It required the participation of practical people in multiple trades and endowed with empirical knowledge of geometry and arithmetic, which were not available to just anyone. The present work analyzes the results of a specific measurement plan for some rain-fed fields on the island of Mallorca, with the aim of converting them into orchards. The project was designed by the king Jaume I and his advisers, and is dated to the year 1230. The measurement tasks began immediately and were carried out by a small group of people considered experts, who left their measurements and observations noted in a document entitled Llibre de les Quarterades. The analysis of the description of the fields and the confrontations allows us to deduce the shape and dimensions they had, quite roughly. Based on the measurement units and instruments used, the arithmetic operations performed and the technical training of the protagonists, this article aims to highlight the obstacles that had to be overcome when calculating large areas.