En el context de la tardor medieval, viuen i escriuen dues escriptores ibèriques coetànies particularment interessants tant per les seues trajectòries biogràfiques com per els seus fruits literaris. Es tracta de la castellana Teresa de Cartagena i de la valenciana Isabel de Villena, dues de les poques dones que fan literatura a l’Europa de l’Edat Mitjana. Tant l’una com l’altra són monges i les seues obres respectives entronquen amb gèneres de la literatura espiritual i religiosa de l’època. Sense perjuí d’escriure dins dels paràmetres generals propis dels models literaris que els serveixen de referents, tant Teresa de Cartagena com Isabel de Villena incorporen als seus textos certes singularitats, entre les quals ocupa un lloc rellevant l’evident perspectiva filògina que hi adopten. Aquesta, en puritat, no s’ha d’interpretar com a indici d’un hipotètic posicionament feminista avant la lettre, sinó, més pròpiament, com una estratègia al servei d’un objectiu pragmàtic personal, en el cas de l’autora castellana, o didascàlic, en el de la valenciana. L’acarament dels perfils biogràfics d’aquestes dues autores i de les seues obres respectives ens permet identificar les concomitàncies que les acosten i les diferències que les separen, alhora que entendre millor alguns dels trets més originals dels seus discursos literaris respectius.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados