L'imaginari rural català en el cinema i la literatura d’autora a les primeres dècades del segle XXI: Una aproximació

• Ramon Girona ^[1] ; Margarida Casacuberta ^[1]
  1. [1] Universitat de Girona

     Universitat de Girona

     Gerona, España

     
• Localización: Revista Internacional de Catalanística = Journal of Catalan Studies, ISSN-e 1139-0271, Nº. 25, 2024, págs. 13-31
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The Catalan Rural Imaginary in Women’s Cinema and Literature in the Early Decades of the 21st Century: An Approach
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    A partir del canvi de segle XX al XXI i amb un relleu generacional lligat a l’emergència d’una nova generació de realitzadores, el territori rural català ha pres una rellevància que no havia tingut fins ara. El cinema de Carla Subirana, Neus Ballús, Eva Vila, Carla Simón o Elena Trapé permet plantejar un seguit de qüestions que tenen a veure amb la hibridesa del gènere cinematogràfic, la porositat de la frontera entre ficció i no-ficció, el protagonisme femení, el retorn o la vinculació amb la terra, la dicotomia joventut/vellesa, la maternitat, la presència directa o indirecta del jo autobiogràfic i l’ús del català com a llengua de comunicació normal en la majoria dels films. Aquest article pretén investigar aquests paràmetres en relació amb la narrativa catalana contemporània, amb protagonisme també d’escriptores (Carlota Gurt, Imma Monsó, Irene Solà, Anna Ballbona, Mercè Ibarz), amb presència destacada de l’espai rural, amb la utilització del català en les diferents formes dialectals i amb una mirada provinent d’un jo narratiu amb clares implicacions autobiogràfiques.

  • English

    Since the turn of the 20th century, the Catalan rural territory has taken on a newfound relevance as a result of the generational shift marked by the emergence of a new generation of female filmmakers. The films of Carla Subirana, Neus Ballús, Eva Vila, Carla Simón, and Elena Trapé allow us to raise a series of questions related to the hybridity of filmic genres, the porosity between fiction and non-fiction, the growing presence of women, the return to or the connection with the land, the dichotomy between youth and old age, motherhood, the direct or indirect presence of the autobiographical self, and the use of Catalan as the normative language of communication in most films. This article aims to explore these parameters in contemporary Catalan narrative as well, featuring reflections on female writers (Carlota Gurt, Imma Monsó, Irene Solà, Anna Ballbona, Mercè Ibarz) who make use of rural space, Catalan in different dialectal forms and narrative selves imbued with transparently autobiographical implications.