Water is worth more than gold: Networked activism and transnational resistance to extractivism in the Cerro Blanco mining conflict

• Ferrucci, Giada ^[1]
  1. [1] Western University

     Western University

     Azerbaiyán

     
• Localización: (con)textos: revista d'antropologia i investigació social, ISSN-e 2013-0864, Nº. 14, 2025, págs. 1-37
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • El agua vale más que el oro: resistencia transnacional y la lucha por la justicia hídrica en el conflicto minero de Cerro Blanco
  • L'aigua val més que l'or: Resistència transnacional i la lluita per la justícia hídrica en el conflicte miner de Cerro Blanco
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Este artículo analiza el conflicto minero de Cerro Blanco en Asunción Mita, Guatemala, como un caso clave de activismo en red en América Central. El 18 de septiembre de 2022, el 89 % de los residentes de Asunción Mita votaron en contra del proyecto minero metálico de Cerro Blanco, alegando preocupaciones sobre la contaminación del agua y la degradación ambiental. Este referéndum decisivo fue recibido con resistencia por parte de Bluestone Resources, la empresa minera canadiense, y el Gobierno guatemalteco, que impugnaron la legitimidad de la votación, lo que puso de manifiesto las tensiones entre la soberanía comunitaria, las políticas estatales y los intereses corporativos. Mediante el uso del marco "Not In Anyone’s Backyard" (NIABY, por sus siglas en inglés) y los principios de justicia hídrica, el artículo explora cómo el caso de Cerro Blanco representa la resistencia popular al extractivismo transnacional, particularmente en relación con los recursos hídricos compartidos en la cuenca del río Lempa, que conecta Guatemala y El Salvador. El estudio resalta cómo el activismo en red, que involucra a actores locales, regionales e internacionales, fomenta la oposición al extractivismo y aboga por una gobernanza sostenible. Al enmarcar el agua como un derecho humano y un bien común compartido, el artículo subraya la importancia de la acción colectiva y la cooperación transfronteriza para proteger los ecosistemas y avanzar hacia la justicia ambiental. El estudio hace un llamado a fortalecer las protecciones legales, como el Acuerdo de Escazú, con el fin de garantizar una toma de decisiones inclusiva en la gestión de los recursos naturales. Al situar el conflicto de Cerro Blanco en el contexto de luchas regionales más amplias por la justicia hídrica, el artículo enfatiza el potencial transformador del activismo en red para resistir a las industrias extractivas y promover una gobernanza equitativa de los recursos.

  • català

    Aquest article analitza el conflicte miner de Cerro Blanco a Asunción Mita, Guatemala, com un cas clau d’activisme en xarxa a Amèrica Central. El 18 de setembre de 2022, el 89 % dels residents d’Asunción Mita van votar en contra del projecte miner metàl·lic de Cerro Blanco, al·legant preocupacions sobre la contaminació de l’aigua i la degradació ambiental. Aquest referèndum decisiu va ser rebut amb resistència per part de Bluestone Resources, l'empresa minera canadenca, i el govern de Guatemala, que van impugnar la legitimitat de la votació, exposant tensions entre la sobirania comunitària, les polítiques estatals i els interessos corporatius. Utilitzant el marc "Not In Anyone’s Backyard" (NIABY) i els principis de justícia hídrica, l'article explora com el cas de Cerro Blanco representa la resistència popular a l'extractivisme transnacional, particularment en relació amb els recursos hídrics compartits a la conca del riu Lempa, que connecta Guatemala i El Salvador. L'estudi destaca com l'activisme en xarxa, que involucra actors locals, regionals i internacionals, fomenta l'oposició a l'extractivisme i defensa una governança sostenible. Enmarcant l'aigua com un dret humà i un bé comú compartit, l'article subratlla la importància de l'acció col·lectiva i la cooperació transfronterera per protegir els ecosistemes i avançar cap a la justícia ambiental. L'estudi fa una crida a enfortir les proteccions legals, com l'Acord d'Escazú, per garantir una presa de decisions inclusiva en la gestió dels recursos naturals. En situar el conflicte de Cerro Blanco dins de lluites regionals més àmplies per la justícia hídrica, l'article emfatitza el potencial transformador de l'activisme en xarxa per resistir les indústries extractives i promoure una governança equitativa dels recursos.

  • English

      This paper analyzes the Cerro Blanco mining conflict in Asunción Mita, Guatemala, as a pivotal case of networked activism in Central America. On September 18, 2022, 89% of Asunción Mita’s residents voted against the Cerro Blanco metallic mining project, citing concerns over water contamination and environmental degradation. This decisive referendum was met with resistance from Bluestone Resources, the Canadian mining company, and the Guatemalan government, which challenged the legitimacy of the vote, exposing tensions between community sovereignty, state policies, and corporate interests. Using the "Not In Anyone’s Backyard" (NIABY) framework and water justice principles, the paper explores how the Cerro Blanco case represents grassroots resistance to transnational extractivism, particularly in relation to shared water resources in the Lempa River basin, which connects Guatemala and El Salvador. The study highlights how networked activism, involving local, regional, and international actors, fosters opposition to extractivism and advocates for sustainable governance. Framing water as both a human right and a shared common good, the paper underscores the importance of collective action and transboundary cooperation in safeguarding ecosystems and advancing environmental justice. The study calls for stronger legal protections, such as the Escazú Agreement, to ensure inclusive decision-making in natural resource management. By positioning the Cerro Blanco conflict within broader regional struggles for water justice, the paper emphasizes the transformative potential of networked activism in resisting extractive industries and promoting equitable resource governance.