Crisi ambiental i construcció de nous vincles socials

• Antolín Iria, José Enrique ^[1]
  1. [1] Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea

     Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea

     Leioa, España

     
• Localización: Debats: Revista de cultura, poder i societat, ISSN-e 2530-3074, ISSN 0212-0585, Vol. 138, Nº 1, 2024 (Ejemplar dedicado a: El rock en la sociologia. Cossos, consums i sons), págs. 1-1
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Crisis ambiental y construcción de nuevos vínculos sociales
  • The environmental crisis and the construction of new social bonds
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    En la modernidad tardía se está reconfigurando la forma de transmitir y comunicar la crisis climática. El concepto de riesgo, entendido como una contingencia, adquiere una relevancia central para entenderla. El riesgo no basta con definirlo científicamente, también se define socialmente (lo que es asumible o no); esto genera un escenario de incertidumbre en el que los sujetos se ven obligados a tomar decisiones. En este contexto, las redes sociales adquieren una preeminencia importante a la hora de comunicar y transmitir esta incertidumbre a través de las páginas web, Internet, chats… Se configura un nuevo espacio relacional: mensajes breves, uso intensivo de imágenes emocionales, desanclaje (ruptura espacio-tiempo). Por otra parte, esa contingencia, marca una nueva relación entre ciencia y política. La necesidad de reducir esa incertidumbre social redefine las relaciones entre ambos ámbitos: lo político necesita de la ciencia para justificar sus decisiones y la ciencia cada vez se ve más involucrada en las decisiones políticas. En un momento en que los procesos de individualización caracterizan a las sociedades avanzadas, se hace necesario reconstruir los vínculos sociales para responder a la crisis ecológica. Esta reconstrucción pasa por generar nuevos lazos a partir de la identidad entre iguales, no desde la acción colectiva. Esta nueva situación ha dado origen a un nuevo comunitarismo. La tesis que se defiende aquí es que asistimos a un escenario en el que se está rediseñando el espacio relacional a la hora de transmitir y comunicar la crisis climática, lo que afecta a la forma como se construyen los vínculos sociales en la modernidad tardía..

  • català

    En la modernitat tardana està reconfigurant-se la manera de transmetre i comunicar la crisi climàtica. El concepte de risc, entés com una contingència, hi té una rellevància central per a entendre-la. No n’hi ha prou amb definir el risc científicament, també cal definir-lo socialment (el que és assumible o el que no); això genera un escenari d’incertesa en què els subjectes es veuen obligats a prendre decisions. En aquest context, les xarxes socials adquireixen una preeminència important a l’hora de comunicar i transmetre aquesta incertesa a través de les pàgines web, Internet, xats… Es configura un nou espai relacional: missatges breus, ús intensiu d’imatges emocionals, desancoratge (ruptura de l’espaitemps). D’altra banda, aquesta contingència, marca una relació nova entre ciència i política. La necessitat de reduir la incertesa social redefineix les relacions entre tots dos àmbits: la política necessita la ciència per a justificar-ne les decisions i la ciència cada vegada es veu més involucrada en les decisions polítiques. En un moment en què els processos d’individualització caracteritzen les societats avançades, cal reconstruir els vincles socials per a respondre a la crisi ecològica. Aquesta reconstrucció passa per generar nous llaços a partir de la identitat entre iguals, no des de l’acció col·lectiva. Aquesta nova situació ha donat origen a un nou comunitarisme. La tesi que es defensa ací és que assistim a un escenari en què s’està redissenyant l’espai relacional a l’hora de transmetre i comunicar la crisi climàtica, un fet que afecta la manera de construir els vincles socials en la modernitat tardana.

  • English

    Late modernity is reconfiguring the way the climate crisis is broadcast and communicated. The concept of «risk» as a contingency acquires central relevance in understanding it. There is risk because it is socially defined as such; scientific definitions are not enough. This produces a backdrop of uncertainty in which subjects are obliged to make decisions. In this context, social networks become particularly prominent when broadcasting and communicating that uncertainty by means of web pages, the internet, messaging services etc. A new relational space is formed: short messages, the intensive use of emotive images, untethering (space-time rupture) and so on. In addition, a new relationship is established between science and politics. The need to reduce that social uncertainty redefines the relationships between the two spheres: politics needs science to justify its decisions, and science is increasingly involved in political decisions. The concept of «risk» also conditions how social connections are redefined. At a time in which a process of individualisation can be observed, it is necessary to redefine community relationships in response to the ecological crisis. They are constructed on the basis of identity among equals, not collective action, giving rise to a new communitarianism. The thesis defended here is that we live in a landscape of redefining the relational space when broadcasting and communicating the climate crisis, affecting the way in which social connections are built in late modernity.