[1]
Madrid, España
Este artículo plantea un acercamiento sociológico al rock atendiendo a los afectos, el cuerpo y las coreografías de género (Foster, 1998). Tomando como objeto de estudio la escucha, y la particular forma de escucha incorporada que es el baile, retomo el enfoque y la sensibilidad del análisis precursor de Richard Dyer (1979-2021) sobre las políticas sexuales, materiales y afectivas del rock y del disco, explorando algunos aspectos del erotismo del rock. A partir de un análisis de entrevistas en profundidad con varones adultos acerca de sus experiencias de baile, se muestra como el rock habilita otras posibilidades eróticas y políticas, además del despliegue de falocentrismo y masculinidad hegemónica, señalada por Dyer.
Aquest article planteja un acostament sociològic al rock, parant atenció als afectes, el cos i les coreografies de gènere (Foster, 1998). En prendre com a objecte d’estudi l’escolta, i la particular forma d’escolta incorporada que és el ball, reprenc l’enfocament i la sensibilitat de l’anàlisi precursora de Richard Dyer (1979-2021) sobre les polítiques sexuals, materials i afectives del rock i del disco. En aquest sentit explore alguns aspectes de l’erotisme del rock. A partir d’una anàlisi d’entrevistes en profunditat amb homes adults al voltant de les seues experiències de ball, es mostra com el rock habilita unes altres possibilitats eròtiques i polítiques, a més del desplegament del fal·locentrisme i la masculinitat hegemònica assenyalada per Dyer.
This article suggests that, after over half a century during which successive generations of fans in countries around the world have embraced multiple local and global genres and styles of pop-rock music, individuals in many countries have became equipped with sonic-musical knowledge that enables them to immediately, spontaneously and intuitively decipher amplified, electric, electronic and manipulated musical soundscapes. Possession of this type of corporeal knowledge, and its routine embodiment by individuals across many different parts of the world amounts to a mundane manifestation of current culture, or rather a commonplace musical cosmopolitanism. As it unfolds, this article discusses the notion of musical cosmopolitanism and the meaning of pop-rock as an aesthetic culture. It also develops a classification of music-related knowledge into three major categories – discursive, musical and sonic knowledge – before focusing on the third type.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados