La cultura de la pau confronta el discurs de la guerra i de la seguretat neoliberals

• Neus Forcano i Aparicio ^[1]
  1. [1] Justícia i Pau
• Localización: Horitzó: revista de ciències de la religió, ISSN-e 2696-2403, Nº. 6 (Ens complau presentar un nou número de la revista Horitzó. Ciències de la religió, promoguda per l’I), 2024, págs. 57-70
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    The article delves into the pacifist and anti-militarist traditions in Western culture and their contemporary relevance in light of ongoing conflicts, particularly in the Middle East and Ukraine. It opens with the prophetic vision of Isaiah, who speaks of transforming swords into ploughshares—a metaphor for peace and coexistence that today seems overshadowed by the rhetoric of «security» and «just war». Through a critique of neoliberalism and its support of the arms industry, the text questions the West’s commitment to peace in the face of economic interests. The article highlights the challenges in fostering a culture of peace despite both historical and modern peace movements. Figures like Jane Addams and Emma Goldman, who advocated for peace and social justice in their times, are explored as emblematic examples. Readers are invited to reflect on how to uphold this pacifist legacy in a world where conflicts seem endless and human rights are often neglected.The article further explores the history and evolution of pacifism and social activism in the context of recent neoliberal and authoritarian policies. After World War II and the Vietnam War, movements for peace, anti-militarism, and human rights gained political traction, especially within European social democracies. However, with the rise of neoliberalism in the latter third of the 20th century, the social consensus supporting the welfare state weakened, fostering an individualistic ideology and a security-oriented discourse. As analyzed by Deleuze, this trend transforms states into «societies of control». Today, the rise of authoritarian policies, militarization, and the weakening of civil society have made the struggle for peace and human rights urgent once more, while the contributions of religious and spiritual traditions to peace-building are being re-evaluated.

  • català

    L’article explora la tradició pacifista i antimilitarista en la cultura occidental i la seva rellevància contemporània davant dels conflictes bèl·lics actuals, especialment al Pròxim Orient i a Ucraïna. Comença amb la visió profètica d’Isaïes sobre convertir espases en arades, una metàfora de pau i convivència que avui sembla quedar relegada davant el discurs de la «seguretat» i la «guerra justa». A través d’una crítica al neoliberalisme i al seu suport a la indústria armamentista, el text qüestiona el compromís occidental amb la pau enfront dels interessos econòmics. A continuació, es posa de relleu la dificultat de consolidar una cultura de pau malgrat els moviments pacifistes històrics i moderns. S’hi exploren figures com Jane Addams i Emma Goldman, que van defensar la pau i la justícia social en els contextos respectius. Es convida a reflexionar sobre com mantenir la coherència d’aquest llegat pacifista en un món on els conflictes semblen interminables i els drets humans sovint es deixen de banda.L’article també recorre la història i l’evolució del pacifisme i l’activisme social en el context de les polítiques neoliberals i autoritàries recents. Després de la Segona Guerra Mundial i de la guerra del Vietnam, els moviments per la pau, l’antimilitarisme i els drets humans van guanyar força política, especialment dins les socialdemocràcies europees. Tanmateix, amb el predomini del neoliberalisme en el darrer terç del segle xx, el consens social en favor de l’estat del benestar es va debilitar, afavorint una ideologia individualista i un discurs de seguretat que, com analitza Deleuze, transforma els estats en «societats de control». Actualment, el creixement de polítiques autoritàries, la militarització i l’afebliment de la societat civil han convertit la lluita per la pau i els drets humans en una urgència, mentre es revalora l’aportació de les tradicions religioses i espirituals en la construcció de la pau.