Aquest article explora la concepció de la veritat i la religió segons Freud, centrant-se en les obres Tòtem i Tabú i Moisès i la religió monoteista. En aquests textos, Freud proposa que les escriptures religioses són distorsions de la veritat, deformades pel procés històric i psicològic. La seva lectura analítica difereix de l’exegètica, ja que, per a Freud, les llacunes i divergències en els textos religiosos oculten una veritat suprimida, que només pot ser reconstruïda a través de la psicoanàlisi. Així, la veritat no és un fet objectiu sinó un procés, que es revela a través de la repetició i la transformació. L’article també reflexiona sobre com la fe i la veritat religiosa es poden entendre dins del marc freudià de la deformació i la memòria inconscient.
This article explores Freud’s concept of truth and religion, focusing on Totem and Taboo and Moses and Monotheism. In these works, Freud suggests that religious scriptures are distortions of truth, altered by historical and psychological processes. His analytical reading differs from the exegetical one, as Freud argues that the gaps and divergences in religious texts conceal a suppressed truth, which can only be reconstructed through psychoanalysis. Thus, truth is not an objective fact but a process revealed through repetition and transformation. The article also reflects on how faith and religious truth can be understood within Freud’s framework of distortion and unconscious memory.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados