Del fet públic a l'anècdota en clau testamentària. Llengua i noticiari d'un clergue rossellonès, entre Tuïr, Marsella i Compostel·la en els anys 1720

• Joan Peytaví Deixona ^[1]
  1. [1] CRHISM - Universitat de Perpinyà Institut d’Estudis Catalans
• Localización: eHumanista: IVITRA, Nº. 4, 2013 (Ejemplar dedicado a: Bernat Metge humanista i poliglota / (Armes i lletres en el segle XV en la Corona d'Aragó: els casos dels cavallers Ausiàs March, Joanot Martorell i Bernat Sorell / Arms and Letters in the Crown of Aragon (15th Century): the Case of Ausiàs March, Joanot Martorell, and Bernat Sorell) / (Series Arabic / Júlia Butinyà i Jiménez (ed. lit.), Antonio Cortijo Ocaña (ed. lit.), Vicent Martines Peres (ed. lit.)), págs. 431-452
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • català

    Poc abans de morir el 1740, Mossèn Anton Ribes, un sagristà rossellonès de la comunitat de preveres de Tuïr redacta unes pàgines de memòries sobre fets ocorreguts a l’entorn de l’any 1720 i que van afectar de prop o de lluny la seua vida. Entre aquests destaca el seu pelegrinatge a Sant Jaume de Compostel·la el 1722. Aquest testimoniatge breu, que sembla inacabat, pot donar un altre tast de la llengua catalana escrita en la Catalunya septentrional, llavors en el regne de França. Situat lingüísticament a mig camí entre un dietari de pagès i un escrit literari com se’n poden trobar poc després en el mateix context de Tuïr, Ribes escriu la llengua com a la resta de terres catalanoparlants, tot i que potser es pot començar d’observar uns primers detalls d’influència del francès.

  • English

    Shortly before his death in 1740, Father Anton Ribes, a sacristan of the Tuïr community of priests (Roussillon), wrote a few pages of memoirs on events that occurred around the year 1720 and that affected his life. Among them it should be noted his pilgrimage to Santiago de Compostela in 1722. This brief testimony gives us a taste of the Catalan language written in Northern Catalonia, at the time part of the kingdom of France. A cross between a farmer’s diary and a literary work, Ribes uses a language similar to that of the rest of the Catalan-speaking lands, although perhaps we can discern a slight initial influence of the French language.