Distribució sintàctica de parer, aparer i apparer en català antic (segles XIII-XVII)

Joan-Rafael Ramos ^[1]
1. [1] Universitat de València
  
  Universitat de València
  
  Valencia, España
Localización: eHumanista: IVITRA, Nº. 4, 2013 (Ejemplar dedicado a: Bernat Metge humanista i poliglota / (Armes i lletres en el segle XV en la Corona d'Aragó: els casos dels cavallers Ausiàs March, Joanot Martorell i Bernat Sorell / Arms and Letters in the Crown of Aragon (15th Century): the Case of Ausiàs March, Joanot Martorell, and Bernat Sorell) / (Series Arabic / Júlia Butinyà i Jiménez (ed. lit.), Antonio Cortijo Ocaña (ed. lit.), Vicent Martines Peres (ed. lit.)), págs. 349-369
Idioma: catalán
Enlaces
- Texto completo (pdf)

Resumen
- català
  Aquest treball estudia de manera sistemàtica i exhaustiva el comportament sintàctic del verbs parer, aparer i apparer, que en català antic han esdevingut verbs polisèmics (‘aparéixer’, ‘semblar’) i solen considerar-se sinònims. El punt de partida de la investigació és esbrinar si realment són sinònims en tots els contextos sintàctics en què poden participar i si aquesta sinonímia s’estableix en peu d’igualtat. L’estudi es basa en un extens corpus que abraça textos catalans des del segle XIII fins a la primera meitat del segle XVII, i està avalat per una anàlisi quantitativa que permet determinar i contrastar amb precisió les tendències d’ús de cada verb.
- English
  This paper provides a systematic and comprehensive study of the syntactic tendency in verbs “parer,” “aparer” and "apparer" which became polysemic verbs in Old Catalan (‘to seem’) and are usually considered synonyms. The paper questions whether they are really synonyms in all syntactical contexts. The study is based in a data corpus from the 13th to the 17th century.