"Car la retòrica més se pertany a notaris que a cavallers." Escriptura, orgull de classe i autoria del Tirant

Antoni Furió ^[1]
1. [1] Universitat de València
  
  Universitat de València
  
  Valencia, España
Localización: eHumanista: IVITRA, Nº. 4, 2013 (Ejemplar dedicado a: Bernat Metge humanista i poliglota / (Armes i lletres en el segle XV en la Corona d'Aragó: els casos dels cavallers Ausiàs March, Joanot Martorell i Bernat Sorell / Arms and Letters in the Crown of Aragon (15th Century): the Case of Ausiàs March, Joanot Martorell, and Bernat Sorell) / (Series Arabic / Júlia Butinyà i Jiménez (ed. lit.), Antonio Cortijo Ocaña (ed. lit.), Vicent Martines Peres (ed. lit.)), págs. 150-164
Idioma: catalán
Enlaces
- Texto completo (pdf)

Resumen
- català
  L’article pondera, per una part, la riquesa documental dels arxius valencians, que permet reunir col·leccions diplomàtiques sobre famílies i individus nobiliaris de gran interès biogràfic i prosopogràfic; i, per l’altra, l’extensió de l’ús social de l’escriptura en la València de la baixa edat mitjana, en particular entre la noblesa i el patriciat urbà. En una segona part, analitza l’orgull de classe de la cavalleria i, en particular, de Joanot Martorell, l’autor del Tirant, a partir tant dels dossiers documentals com dels seus propis escrits, per a concloure que un cavaller tan altiu i cap de trons com Martorell no podia ser, com s’ha suggerit, ni un escrivà de ració d’un príncep ni l’administrador d’un comtat.
- English
  The article examines the documentary wealth of Valencian archives which hold diplomatic collections about noble families and individuals of great biographical and prosopographical interest. It also examines the extension of the social use of writing in Valencia in the late Middle Ages, particularly among the nobility and patrician class. The second part analyses the concept of nobiliar pride in particular in an autor such as Joanot Martorell, the author of Tirant, on the basis of several documents and his own writing. We conclude by asserting that a knight as arrogant and unstable as Martorell could not be, as has been suggested, a royal secretary or a county administrator.