Sobre el passatge final de Lo somni i la presència del Secretum

Sònia Gros ^[1]
1. [1] Universidad Nacional de Educación a Distancia
  
  Universidad Nacional de Educación a Distancia
  
  Madrid, España
Localización: eHumanista: IVITRA, Nº. 4, 2013 (Ejemplar dedicado a: Bernat Metge humanista i poliglota / (Armes i lletres en el segle XV en la Corona d'Aragó: els casos dels cavallers Ausiàs March, Joanot Martorell i Bernat Sorell / Arms and Letters in the Crown of Aragon (15th Century): the Case of Ausiàs March, Joanot Martorell, and Bernat Sorell) / (Series Arabic / Júlia Butinyà i Jiménez (ed. lit.), Antonio Cortijo Ocaña (ed. lit.), Vicent Martines Peres (ed. lit.)), págs. 73-96
Idioma: catalán
Enlaces
- Texto completo (pdf)

Resumen
- català
  Aquest treball es proposa aprofundir en la interpretació del passatge final de Lo somni de Bernat Metge a partir de la presència en el diàleg català del Secretum de Petrarca. L’article incideix en l’exhortació de Tirèsias a Bernat i la invitació a l’autoconeixement i a l’estudi, aspectes que s’examinen des de la lectura que Metge realitza dels models clàssics i els seus intermediaris com Petrarca. En particular, s’hi dedica una atenció especial al sentit que adquireix en el text català el precepte del nosce te ipsum. S’adjunten, a més, unes reflexions finals, en relació a aquestes qüestions, sobre la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa, i se subratllen els aspectes comuns que comparteixen ambdues obres des de la perspectiva del context cultural de l’època.
- English
  This work analyzes the final passage of Bernat Metge’s Lo somni and its influence by Petrarch’s Secretum. The article focuses on Tiresias’ appeal to Bernat and his invitation to self-knowledge and study, and examines these issues from the reading that Metge performs of classical models and their humanist admirers such as Petrarch. Particular attention is devoted to the meaning acquired by the maxim nosce te ipsum in the Catalan text. There are some final considerations on the chivalric novel Curial e Güelfa. The author emphasizes the common aspects shared by both works from the perspective of the cultural context of the period.