Infància: educar de 0 a 6 anys
Año 2026, Número 269
Referents. El temps i els dies de Pau Vila (1881-1980): L'Escola Municipal Pau Vila de Parets del Vallès porta el nom d'un dels geògrafs i pedagogs més destacats de Catalunya.
Escola Municipal Pau Vila de Parets del Vallès
págs. 6-7
I si canviem la paraula?: Durant les vacances de Nadal, vaig llegir un article a “El Periódico” que citava algunes declaracions que havien fet les mestres de Barcelona sobre les situacions que es troben a les aules
págs. 8-10
Som 0-6. Límits i llibertats: un binomi ple de matisos: Estaria tothom d’acord que els límits són necessaris per educar? Potser no. Caldria definir primer què entenem per límits i distingir-los de les normes, les ordres o les pautes, i també dels criteris, la forma d’acompanyar, l’acció de guiar…
págs. 11-15
A fons. Límit: punt fins on és possible o lícit que arribi alguna cosa.: Posar un límit porta implícita informació molt valuosa sobre el comportament humà i sobre el funcionament de les societats.
págs. 16-18
Experiències. Deixem que els infants juguin amb materials de dins l’estança a fora a l’espai exterior?: Moltes vegades ens trobem amb situacions que ens fan ballar el cap. A moltes escoles, una escena quotidiana pot esdevenir el punt de partida d’una reflexió profunda
págs. 20-21
Experiències. L’estona del dinar, un moment pensat per a les criatures (sortint del "tots a la vegada"): L’estona del dinar és un dels moments que més tensions poden arribar a generar, tant a les criatures com a les persones educadores.
págs. 22-27
Experiències. Perquè créixer també és aprendre a conviure. Escenes quotidianes entre la llibertat i els límits: A l’escola bressol, llibertat i límits conviuen cada dia. No s’oposen, sinó que es trenen com fils d’una mateixa trama. Cada conflicte i, per tant, cada emoció que hi intervé, és una oportunitat per aprendre a conviure amb els altres.
págs. 28-31
Fer visible l’invisible. La llibertat de jugar lliurement: Tot comença amb una iniciativa compartida. El Danny, el Guifré, el Manel i l’Àlex es mouen lliurement, amb seguretat i confiança en ells mateixos, prenent decisions amb autonomia i acord.
págs. 32-33
Fent equip. La història d’un perquè: L’arribada a l’escola és per als infants un trampolí a la vida: experiències sense fi, noves xarxes socials, laberints emocionals per descobrir…
págs. 34-35
Societat i salut. Els límits, una necessitat vital: Si els infants no troben límits que els ajudin a orientar-se en el món de les relacions socials, es troben igualment perduts, desorientats i insegurs.
págs. 36-40
Entrevista a Matteo Bini, atelierista: El risc més gran que poden córrer els infants, és no arriscar-se: Per tercera vegada a la revista, dialoguem amb Matteo Bini, atelierista centrat en l’educació a través del moviment. Parlem del binomi llibertat i límits. Ens sembla que un mestre que treballa amb els infants petits
págs. 40-43
Llibres. Llibertat o límits? Llibertat i límits: La llibertat no s'entén sense límits. Tal com comenta Sonia Kliass, els límits donen seguretat i precisament, gràcies a ells, la llibretat es pot exercir de manera plena.
pág. 44
Poesia. L’expansió a partir del límit: La dicotomia entre llibertat i límits es planteja sovint des de l’arrel mateixa del naixement del poema, en el sentit que els constrenyiments formals que l’autor es vulgui imposar li són un repte i estimulen la seva creativitat.
pág. 47
- Página 1 de 1
