Serra d'Or

• 

  Año 2008, Número 588

  • Pinzellada, per Joma.

    págs. 1-3

    

  • Pels camins de la terra. A la nostra mesura.

    Teodor Suau i Puig

    págs. 7-8

    

  • Carrera, un bisbe entre el món obrer i la cultura.

    Albert Manent

    págs. 9-12

    

  • Josep Termes, historiador de la Catalunya popular.

    Zeneida Sardà

    págs. 13-18

    

  • L'erotisme en l'obra de Rodoreda. "Aloma" o el desig animal.

    Roser Porta Espluga

    págs. 19-22

    

  • "La plaça del Diamant", una relectura.

    Maria Barbal

    págs. 23-26

    

  • El jardí de l'existència.

    Robert Saladrigas Riera

    págs. 27-29

    

  • Les esberles d'un Mirall infinit.

    Carme Riera Guilera

    págs. 30-32

    

  • El dimoni era el meu oncle. Notes sobre "Quanta, quanta guerra...".

    Enric Casasses

    págs. 33-36

    

  • Les dues novel-les que Rodoreda no publicà: "Isabel i Maria" i "La mort i la primavera".

    Carme Arnau

    págs. 37-39

    

  • Mort i immortalitat de Frances Macià.

    Jordi Mata

    págs. 40-42

    

  • Josep M. Ainaud, la memòria al cor.

    Mònica Pagès i Santacana

    págs. 43-45

    

  • Postals de la Costa Brava

    Josep Torroella Prats

    págs. 46-50

    

  • Full de gallofa. Coves.

    Alfons Llorenç

    pág. 51

    

  • Fils invisibles. vintiuncentisme.

    Ferran Mascarell i Canalda

    pág. 51

    

  • Menorca al vol. Menorca, illa de literatura.

    Maite Salord Ripoll

    pág. 51

    

  • Mals pensaments. Paraules segrestades per la crisi.

    Francesc-Marc Álvaro

    págs. 52-53

    

  • Icones al museu de Montserrat.

    Josep de C. Laplana

    págs. 54-59

    

  • El baldaquí de Tost: una obra mestra de romànic català.

    Manuel Antonio Castiñeiras González

    págs. 60-62

    

  • Francesc Gimeno, els pinzells del dolor.

    Joan Isart

    págs. 63-66

    

  • Aproximació a l'obra damunt paper de Joan Hernández Pijuan.

    Valentín Roma

    págs. 67-72

    

  • La lírica d'A. Vidal Ferrando: entre la història personal i la col-lectiva.

    Lluís Alpera i Leiva

    págs. 73-75

    

  • Gabriel Llabrés Quintana, precursor dels estudis de literatura medieval.

    Miquel Àngel Vidal Pons

    págs. 76-78

    

  • Valentí Miserachs, la música religiosa al segle XXI.

    Xavier Chavarria

    págs. 79-83

    

  • A puntades de veu. Tres records.

    Miquel Pujadó

    págs. 84-85