La integració dels usos de la tecnologia digital de les persones adultes dins la seva activitat formativa a la universitat

• Autores: Xavier Mas
• Directores de la Tesis: Begoña Gros Salvat (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio R. Bartolomé Pina (presid.), Isabel Álvarez Cánovas (secret.), Lourdes Guàrdia Ortiz (voc.)
• Materias:
  • Pedagogía
    • Teoría y métodos educativos
      • Métodos pedagógicos
    • Organización y planificación de la educación
      • Educación de adultos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Resumen

  • Actualment la tecnologia digital ha esdevingut una dimensió de la realitat gairebé indestriable de la realitat física. La xarxa és l’àmbit on té lloc el conjunt de l’activitat humana en les societats anomenades desenvolupades com el nostre entorn. Tot i tothom –persones, continguts, objectes, eines, dispositius, espais i accions– es troba interconnectat en un entorn sociotecnològic complex on el coneixement i el conjunt d’àmbits d’activitat humana han estat transformats en tan sols dues dècades. Per a desenvolupar la seva activitat amb normalitat en aquest marc, les persones utilitzen la xarxa i la tecnologia digital de forma habitual en la seva vida diària, en tots els àmbits que la composen. Aquest fet genera necessàriament uns determinats hàbits, coneixements i domini de la tecnologia a nivell informal que pot ser utilitzat per a ser aplicat en diverses situacions d’aprenentatge. Mitjançant la realització d’entrevistes obertes i l’aplicació d’una enquesta, en aquesta tesi s’analitza l’ús de la tecnologia digital que té lloc a la vida diària, relacionant-lo amb la seva aplicació en un context d’aprenentatge formal, des del punt de vista de les persones. Més concretament, s’aprofundeix en el coneixement del seu univers digital –que inclou diverses dimensions i àmbits d’activitat com el professional, el personal, el social, el de gestió del coneixement, el d’aprenentatge, etc.–, en els usos que fan de la tecnologia, en la percepció que tenen sobre la seva capacitació i, especialment, en la utilitat que atribueixen a aquests diferents usos per a la seva activitat formativa a la universitat. D’acord amb aquesta finalitat, el present estudi està contextualitzat per un marc conceptual focalitzat en la naturalesa de l’aprenentatge a la xarxa en tant que fenomen, tractant aspectes considerats rellevants com el coneixement connectiu, els entorns personals d’aprenentatge (PLE) o la perspectiva ecològica, juntament amb una anàlisi sobre les tendències educatives del segle XXI lligades a l’aplicació de la tecnologia digital per aprendre, així com també amb el concepte de competència digital. D’altra banda, en la mateixa línia que altres estudis similars realitzats ens els darrers anys, la present investigació se situa dins una perspectiva complexa sobre la qüestió de l’aplicació de la tecnologia digital utilitzada en la vida diària sobre l’activitat d’aprenentatge, atribuint les seves característiques a múltiples factors. En aquest sentit, es mostra crítica respecte els posicionaments que defensen el factor generacional –segons el qual s’atribueixen a les generacions nascudes amb la tecnologia digital un comportament i una capacitació diferents respecte a les generacions anteriors–, proposant noves interpretacions i línies de treball futures.