Resumen de Programes d'inclusió social a l'educació superior. Estudi del cas de la universitat de barcelona
Durant el mandat del rector Joan Tugores (2001-2005), el Claustre de la Universitat de Barcelona va establir una comissió de sostenibilitat i medi ambient que, en l’àmbit de política social i accessibilitat, realitzà un estudi sobre el paper de la Universitat de Barcelona davant l’accés d’estudiants, tradicionalment exclosos dels estudis universitaris, que configuren la realitat social. Uns anys més tard, la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona, basant-se en les propostes d’aquella comissió, va endegar el programa Política Social i Accés a la Universitat (PSAU) que, mitjançant mentories entre estudiants de la universitat i estudiants d’institut, pertanyents a col·lectius vulnerables, va treballar i encara treballa per donar-los-hi suport, aconseguir que no deixin d’estudiar i que, en la mesura del possible, accedeixin als estudis universitaris.
El PSAU, és l’origen de la recerca en preguntar-se si les universitats estan disposades a exercir la seva plena responsabilitat social, si la comunitat universitària té sensibilitat i si es poden donar les condicions, dins de la Universitat de Barcelona, per fer viables alguns canvis i millores socials. Així mateix, aquesta tesi s’interroga sobre si és possible l’excel·lència i la qualitat de l’educació superior, sense el ple desenvolupament de la funció d’inclusió social de la universitat.
Aquesta tesi, centrada en el cas de la Universitat de Barcelona, analitza la responsabilitat social, la sensibilitat de la universitat pública i també la viabilitat de possibles accions que permetin aconseguir la inclusió de joves, en risc d’exclusió social, a la universitat. Per això, es proposa l’objectiu general d’Estudiar possibilitats i limitacions per consolidar i fer sostenible un programa d’inclusió social a la universitat.
La metodologia de recerca emprada es basa en l’estudi de cas, emmarcat en el paradigma interpretatiu, d’enfocament qualitatiu, amb especial atenció a la recerca social i educativa. El cos teòric i experiencial de la recerca, han permès obtenir categories i macrocategories emergents utilitzant, principalment, com a instruments per a la recollida de dades: l’anàlisi documental, grups de conversa amb les mentores i els mentors participants en el PSAU, entrevista col·lectiva amb deganes i degans, entrevistes individuals amb responsables de determinades unitats relacionades amb la inclusió de la Universitat de Barcelona i entrevistes individuals amb estudiants mentorades per altres estudiants de la universitat.
Les conclusions generals s’han estructurat en cinc atributs que hauria d’acomplir una universitat inclusiva en resposta a la seva responsabilitat social: forta, compromesa, líder, socialment inclusiva i transformativa. Aquestes conclusions han culminat en unes propostes que han de permetre consolidar accions que estan en funcionament dins de la Universitat de Barcelona, que afavoreixin la coordinació i el suport institucional i que reforcin determinades aliances amb la finalitat d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i el document marc Agenda 2030 de la Universitat de Barcelona.
