Resumen de La competència plurilingüe en la formació inicial dels mestres. Estudi longitudinal de casos sobre l' evolució de les creences relacionades amb l' educació plurilingüe
La tesi estudia en profunditat les creences sobre la competència plurilingüe de sis estudiants al llarg del grau de Mestre d’Educació Primària de la Universitat de Barcelona. L’objectiu principal ha estat analitzar l’evolució de les creences sobre la competència plurilingüe durant la formació inicial de mestres, per mitjà de la reflexió multimodal, per identificar els seus canvis o transformacions. Aquest estudi, a través del seu disseny metodològic, ha fet contribucions científiques rellevants pel que fa a la reflexió narrativa multimodal, un camp des del qual alguns investigadors han expressat la necessitat de més estudis qualitatius i longitudinals que avalin la seva eficàcia per estudiar el pensament dels docents. Els sis subjectes han expressat les seves experiències lingüístiques en sis períodes diferents del grau, a través de diversos llenguatges semiòtics, per mitjà de recursos metodològics multimodals: relats de vida lingüística, autoretrats, dibuixos, cartografies lingüístiques, focus grup i textos reflexius. L’anàlisi del seu discurs escrit i visual ha mostrat la validesa de la combinació d’aquestes eines metodològiques per capturar diferents formes de construir significat sobre la competència plurilingüe. D’aquesta manera, s’ha observat com, al llarg dels quatre anys de la formació inicial, les creences dels sis estudiants s’han desplaçat del paradigma monolingüe-bilingüe al plurilingüe, de tal forma que han (re)conceptualitzat conceptes clau al voltant de la didàctica de les llengües. Els resultats evidencien que la reflexió narrativa multimodal ha conduit als subjectes a (re)formular el concepte de competència plurilingüe. Aquest procés ha estat influït per diferents tipus de mediacions estratègiques (les pràctiques a les escoles, la docència del grau i les experiències com a aprenent de llengües, entre d’altres) que han tingut lloc durant la seva trajectòria d’aprenentatge. Aquestes mediacions han permès atribuir sentit a les experiències de la biografia lingüística i fer explícites les creences que guien el seu desenvolupament professional. La (re)configuració de les seves creences ha possibilitat que els estudiants construïssin nous mapes mentals al voltant de la competència plurilingüe i la seva didàctica. No obstant això, malgrat que en aquest treball s’hagin identificat indicis de canvi en les creences, aquests processos de desestabilització no garanteixen que el pensament i l’actuació dels sis futurs mestres s’emmarqui en el paradigma plurilingüe al llarg del seu recorregut professional. Des de la perspectiva longitudinal i multimodal, l’estudi ha mostrat que, per tal que el seu pensament i actuació es basin en l’enfocament plurilingüe, és necessari que la formació dels mestres sigui sostinguda en el temps i que connecti l’acció amb la reflexió sobre la pràctica educativa i, en concret, sobre el desenvolupament de la competència plurilingüe.
