Attitudes towards disability in higher education

• Autores: Marta Gràcia, Lucia Pereira Leite, Cristina Cañete Massé
• Localización: Anuario de psicología, ISSN 0066-5126, Vol. 52, Nº. 2, 2022, págs. 137-145
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Actitudes hacia la discapacidad en Educación Superior
  • Actituds envers la discapacitat en educació superior
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    En este artículo presentamos datos sobre las actitudes ha-cia la discapacidad de los estudiantes de educación superior (ES) de una universidad española. Esta investigación es par-te de un proyecto más amplio diseñado para comprender estas actitudes en otras universidades españolas y en uni-versidades brasileñas y portuguesas. La muestra total estu-vo compuesta por 609 estudiantes (media de edad: 24,41; desviación estándar (DT): 9,84), entre estudiantes de grado (85,7 %) y posgraduados (14,3 %) de diferentes facultades de la Universidad de Barcelona. El 77 % de la muestra eran mujeres y el 6,1 % tenía alguna discapacidad. La primera parte del instrumento utilizado recoge información sociode-mográfica y la segunda contiene 43 enunciados agrupados en tres bloques: 17 relacionados con el modelo biológico de la discapacidad, 15 con el modelo social y 11 con la perspec-tiva metafísica. Los resultados mostraron el predominio de concordancia con las concepciones sociales y biológicas de la discapacidad. Además, se encontraron diferencias signi-ficativas entre las actitudes de los estudiantes relacionadas con su año de estudio, edad, profesorado y ausencia de discapa-cidad. Los resultados obtenidos representan un primer paso en cuanto a la necesidad de dar voz a los estudiantes con dis-capacidad en los procesos requeridos para su inclusión social.

  • català

    En aquest article presentem dades sobre les actituds en-vers la discapacitat dels estudiants d’educació superior (ES) d’una universitat espanyola. Aquesta investigació és part d’un projecte més ampli dissenyat per entendre aquestes acti-tuds en altres universitats espanyoles i universitats brasile-res i portugueses. La mostra total estava composta per 609 estudiants (mitjana d’edat: 24,41 anys; desviació estàndard (DE): 9,84), entre estudiants de grau (85,7 %) i postgra-duats (14,3 %) de diferents facultats de la Universitat de Barcelona. El 77 % de la mostra eren dones i el 6,1 % tenien alguna discapacitat. La primera part de l’instrument utilit-zat recull informació sociodemogràfica i la segona conté 43 enunciats agrupats en tres blocs: 17 de relacionats amb el model biològic de la discapacitat, 15 amb el model social i 11 amb la perspectiva metafísica. Els resultats van mostrar el predomini de la concordança amb les concepcions so-cials i biològiques de la discapacitat. A més, es van trobar diferències significatives entre les actituds dels estudiants relacionades amb el seu any d’estudi, l’edat, el professorat i l’absència de discapacitat. Els resultats obtinguts repre-senten un primer pas quant a la necessitat de donar veu als estudiants amb discapacitat en els processos requerits per a la seva inclusió social.

  • English

    In this article, we present data concerning the attitudes towards disability of students in higher education (HE) at a Spanish university. This re-search is part of a wider project designed to understand these attitudes at other Spanish universities and Brazilian and Portuguese universities. The total sample was composed of 609 students (mean age: 24.41; standard deviation, SD: 9.84), including undergraduates (85.7%) and postgra-duates (14.3%) from different faculties at the University of Barcelona. Seventy-seven percent of the sample were women, and 6.1% had some disability. The first part of the instrument used collects sociodemogra-phic information. The second part contains 43 statements grouped in three blocks: 17 relating to the biological model of disability, 15 to the social model, and 11 to the metaphysical perspective. The results showed the predominance of agreement with the social and biological concep-tions of disability. Moreover, significant differences were found among the students’ attitudes related to their year of study, age, faculty, and absence of disability. The results obtained represent a first step regarding the need to give a voice to students with a disability in the processes required for their social inclusion.