Són humanes les tecnologies? Cap a una fonamentació de gènere ètic-responsable de la utilització massiva de xarxes socials

• Autores: Ana M. González Ramos
• Localización: Temps d’Educació, ISSN 0214-7351, Nº 58, 2020, págs. 77-84
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Són humanes les tecnologies? Cap a una fonamentació de gènere ètic-responsable de la utilització massiva de xarxes socials
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El uso masivo de las tecnologías, especialmente, referido a la participación en las redes sociales y las aplicaciones móviles parecen abocados a proporcionarnos una extensión de humanidad que las herramientas digitales no tienen realmente. Las tecnologías de la información y la comunicación suponen retos y amenazas para la población, especialmente por el uso masivo que la población hace de ellas sin una reflexión consciente ni responsable. Sus desarrollos avanzados aportan numerosas utilidades y funciones recreativas que se han convertido en un instrumento familiar y cotidiano. Las tecnologías parecen haber adquirido un estatus humano, pero la diferencia entre una y otra es la responsabilidad ética de la que carece la primera. Las estructuras de género y desigualdades siguen manteniéndose siempre que no haya un esfuerzo consciente y decidido por eliminarla, así pues, es habitual detectar en la actividad online violencias de género, clase, raza, etc. Por tanto, urge que las humanidades digitales aborden la dimensión de género desde un enfoque de interseccionalidad con la finalidad de recabar información y configurar relaciones sociales más igualitarias y menos discriminadoras en las redes sociales. La propuesta es crear espacios seguros (es decir, recursos para que la población pueda medir el impacto, tenga la capacidad crítica para identificar vulnerabilidades de seguridad, situaciones de discriminación, etc.) y sea capaz de responder (response-ability) adoptando patrones de conducta seguras tanto para sí mismas como para otras personas.

  • English

    The mass use of technologies, especially, in terms of participation in social networks and mobile apps seems oriented to providing an extension of humanity to digital tools that they do not really possess. Information and communication technologies pose challenges and threats to the public, particularly, due to the sometimes unreflecting and irresponsible use that the public make of them. Their advanced development provide so many utilities and recreative functions that they have become familiar, everyday instruments. Technologies seem to have acquired humanity, but what differentiates them from humans is their lack of ethical responsibility. Gender structures and inequalities remain wherever we do not make a conscious and purposive effort to eliminate them; in online social activity one often encounters diverse situations of gender-, class- or race-related violence. Digital humanities must urgently address the dimension of gender from an intersectional approach to be able to promote greater equality in social relationships and to reduce discrimination in the social networks. The purpose is to create safe spaces (that is, resources for population who can assess the impact, adopt a critical perspective to identify security vulnerabilities, situations of discrimination, and so on) and take responsibility by adopting safety codes for themselves and for others.

  • català

    L'ús massiu de les tecnologies, especialment, referit a la participació en xarxes socials i a les aplicacions mòbils semblen dirigits a proporcionar una extensió d’humanitat que les eines digitals no tenen realment. Les tecnologies de la informació i la comunicació suposen reptes i amenaces per a la població, especialment per l'ús massiu que la població fa d’elles sense una reflexió conscient ni responsable. Els seus desenvolupaments avançats aporten nombroses utilitats i funcions recreatives que s'han convertit en un instrument familiar i quotidià. Les tecnologies semblen haver adquirit un estatut humà, però la diferència entre una i altra és la responsabilitat ètica de la qual manca la primera. Les estructures de gènere i desigualtats es reprodueixen sempre que no es faci un esforç conscient i decidit per eliminar-les, així, és habitual detectar en l’activitat social online violències de gènere, classe, raça, etc. Llavors, és urgent que les humanitats digitals abordin les dimensions de gènere des d’un enfocament d’interseccionalitat amb la finalitat de recollir informació i configurar relacions més igualitàries i menys discriminadores en les xarxes socials. La proposta és crear espais segurs (és a dir, recursos perquè la població pugui mesurar l'impacte, tingui la capacitat crítica per identificar vulnerabilitats de seguretat, situacions de discriminació, etc.) i sigui capaç de respondre (response-ability) adoptant patrons de conducta segures tant per si mateixes com per a altres persones.