Les tècniques de la viticultura anterior a la fil·loxera

• Autores: Emili Giralt i Raventós
• Localización: Empresaris, nobles i vinyaters: 50 anys de recerca històrica : escrits seleccionats / Emili Giralt i Raventós (aut.), Manuel Ardit Lucas (ed. lit.), 2002, ISBN 84-370-5492-3, págs. 181-192
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Quan a principis del segle XVII fra Miquel Agustí va escriure el Llibre dels secrets de Agricultura, presentà el conreu de la vinya com un conreu d'importància secundària. Els pagesos, diu, com que la vinya no pot donar tant com a la casa és necessari, estimen més les terres campes, els prats, els boscos i els horts que les entrades en diners que hom treu del vi. És a dir, l'economia de la llar pagesa era orientada de cara a l'autosuficiència i el consum familiar, i difícilment es podia basar en la producció i comercialització d'uns excedents de vi. Lentament, però, aquesta situació canvià per a moltes comarques, especialment les de la costa i les més pròximes al litoral, des del Rosselló fins Alacant. La possibilitat d'exportar el vi, directament o convertir en aiguardent, donà peu a l'expansió vitícola que és característica -amb algunes frenades circumstancials i localitzables en el temps- de tot el segle XXVIII i de bona part del XIX fins a la invasió de la fil·loxera. El vi passà, llavors, a no ser no solament una partida important en l'economia de moltes explotacions agrícoles, sinó el sector més valuós del comerç exterior de Catalunya i el País Valencià.