Per una caracterització literària bàsica del "Tirant lo Blanc"

• Autores: Rafael Alemany Ferrer
• Localización: Los caminos de la lengua: Estudios en homenaje a Enrique Alcáraz Varó / coord. por José Luis Cifuentes Honrubia, Adelina Gómez González-Jover, Antonio Lillo, Francisco Yus Ramos; Enrique Alcaraz Varó (hom.), 2010, ISBN 978-84-9717-137-3, págs. 941-959
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    Joanot Martorell's Tirant lo Blanc (Valencia, 1490) represents a particularly remarkable milestone in the various manifestations of the narrative of medieval chivalry. It assumes, to some degree, some of the ingredients and the c1ichés of the old tales of Arthur and the roman courtois but, at the same time, it incorporates a remarkable roster of innovative elements of diverse affiliation and purpose. The most singular element of Tirant is precisely its efficient combination of the usual characteristics of the most archetypal chivalrous stories in Romanic language and some other that are considerably more distant. In this paper we focus on the study of some of the most paradigmatic traits of the novel so that, through them, it is confirmed the existence of disparate creative stimuli as we stated above, which manifests itself in aspects such as historicity and likelihood, structural coherence, humor and irony, theatricality or a variety of styles and forms of speech.

  • català

    El Tirant lo Blanc (València 1490) de Joanot Martorell representa una fita particularment remarcable dins de les diverses manifestacions de la narrativa cavalleresca europea de l'Edat Mitjana. Assumeix, en part, alguns ingredients literaris i tòpics dels vells relats artúrics i del roman courtois, però, alhora, incorpora una notable nòmina d'elements innovadors de filiació i finalitat ben diferents. La major singularitat del Tirant consisteix, precisament, en l'eficaç combinació productiva d'alguns dels trets habituals dels relats cavallerescos romànics més arquetípics i d'altres qeu se n'allunyen considerablement. En aquest treball ens centrem en l'estudi d'algunes de les característiques més paradigmàtiques de la novel·la, a través dels quals es confirma la concurrència d'estímuls creatius dispars esmentada, que es manifesta en aspectes tals com, entre d'altres, l'historicitat i la versemblança, la coherència estructural, l'humor i la ironia, la teatralitat, o la diversitat estilística i de formes d'elocució.